Els diversos itineraris poètics que dibuixen els escriptors de la primera meitat del segle XX estan marcats per l’alt nivell d’exigència i perfeccionament dels seus versos. Els poetes són conscients de la força de la paraula, eix central de les seves composicions i vehicle d’expressió del pensament, i de com pot modificar la interpretació del seu sentit. Utilitzen figures retòriques com els recursos de pensament, que ajuden a construir el pensament sense modificar el significat essencial dels mots, i els recursos de significat, que el modifiquen dotant-lo d’un sentit figurat.

			RECURSOS DE PENSAMENT
			M'exalta el nou i m'enamora el vell J.V. Foix    ANTÍTESI
			APOSICIÓ   Demà posats a taula oblidarem els pobres   - i tan pobres com som. J. Salvat-Papasseit
			La veig en fosca nit i en lluna clara Tomàs Aguiló   EPÍTET
			HIPÈRBOLE    També surt a festejar    -que és la seva traça-    amb un jove de "Teruel"    i amb un de Terrassa,    amb el núvol i amb l'estel    i amb el vent que passa. Josep Carner
			Per què escriure més versos en l'arena? J. Verdaguer     INTERROGACIÓ   RETÒRICA

 

			RECURSOS DE SIGNIFICAT
			COMPARACIÓ   Mig abaltit sento els mots em bressen   com una branca dòcil. Miquel Martí i Pol
			¿Qui tindrà silencis freds per a aquesta fada? (una veïna seva)   J. Carner    METÀFORA
			METONÍMIA   Allí, s'hi sentia un perfum de begudes seques   i d'herba de camp de golf. Josep M. de Sagarra
			(el pi de Formentor)   ...riu i canta més fort que les onades,   i vencedor espolsa damunt les nuvolades   sa cabellera real. M. Costa i Llobera   PERSONIFICACIÓ
			SINESTÈSIA   ...Oloràvem la por   que era l'aroma d'aquella tardor. Gabriel Ferrater