Cementiri de Sinera
  Endarrera Endavant
 
 

Salvador Espriu. Dibuix de Josep Pla-Narbona (1967)

A Cementiri de Sinera, Salvador Espriu evoca un món perdut, la seva Sinera mítica des del record. Sinera és el nom que s'identifica, en l'obra d’Espriu, amb Arenys de Mar, d'on procedeix la seva família i lloc dels estius del poeta.
Tanmateix, a La pell de brau (1960) el poeta expressa un somni de futur en llibertat, de convivència i de pau per als pobles d’Espanya.

Escolteu el poema

Cementiri a Sinera

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record dels dies
      que són passats per sempre.

 

 

 

 

'Panteó Massagué' de Josep Llimona (cementiri d'Arenys de Mar)


La pell de brau XLVI

 

Pell de brau frisó


A
vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

 
 
Portada   Endarrera
Endavant
 

Revolta i exili Poesia