| |
Dimecres de sendra i Sonets a Orfeu
|
|
 |
 |
|
|
| |
|
En esclatar la Gran Guerra, T S. Eliot
decideix marxar a Londres, on s’instal·la una
temporada llarga.
A Dimecres de cendra (1930) el poeta, després
de la seva conversió a l’anglicanisme, constata
la desolació de l’home exiliat del paradís.
|
 |
|
Dimecres de cendra, I
Com
que no espero tornar mai més
Com que no espero
Com que no espero tornar
A desitjar els dons d'aquest i les oportunitats
d'aquell
altre
Ja no m'empenyo en l'afany de tals coses... |
Els Sonets de Rilke
no relacionen la mort amb la idea de separació. A
través del
mite d’Orfeu, el poeta es manifesta sentir-se
a prop de l’antiguitat, un món que enyora. |
|
|
Sonets a Orfeu, fragment
Salut,
antics sarcòfags,
germans enyorosos, que em feu companyia!
L'aigua errívola dels dies romans
us sondrolla amb cançons d'alegria. |
| |
|
|
|
|
