Potser alguna vegada has tingut la necessitat de comunicar-te, manifestar-te, en definitiva, expressar els teus sentiments i les teves idees sense utilitzar com a base la mètrica i el ritme. En alguna ocasió has pensat que una paraula o una combinació d'imatges suggerien una doble interpretació? A continuació, et proposem algunes composicions poètiques que poden obrir-te camí cap a noves formes expressives.

El cal·ligrama: és una composició poètica que combina les paraules del poema de tal manera que fa una composició o dibuix del missatge del poema. La base de l'estructura del poema no és el vers, sinó que cada paraula o frase està disposada segons la resta d'elements que la formen. El poeta pot fer servir tot tipus i mides de lletres, colors, disposició física de les lletres en la pàgina, etc.

El poeta francès Guillaume Apollinaire (1918, Cal·ligrames) va ser qui va donar el nom de cal·ligrama a la poesia moderna. A Catalunya, els poetes avantguardistes catalans com Josep M. Junoy, Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit i Carles Sindreu van ser dels primers a seguir aquesta original proposta.

El poema visual: aquesta composició utilitza elements de la tipografia, del dibuix, de la fotografia o dels codis no lingüístics de la vida quotidiana. A partir d'una motivació temàtica concreta, la màgia del poema ha d'estar present en la poesia visual. És un gènere que permet múltiples tipus, intencions, llenguatges i tractaments.

El poema objecte: un objecte d'ús quotidià (un barret, una cadira, una cullera...) esdevé un objecte poètic quan suggereix una doble interpretació. El poema sorgeix després d'aïllar o relacionar l'objecte amb altres objectes, és a dir, després d'entrar en el camp de la imaginació.