La faula: una panoràmica
  Endavant
 
 

'El lleó i el ratolí'. Isop"El gos lladra els seus somnis", diu el proverbi per fer-nos reflexionar. Hi ha altres textos que també compleixen aquest objectiu, les dites populars o les faules, per exemple. Els punts en comú entre el proverbi i la faula no són una coincidència. Els orígens d'aquesta es remunten als textos proverbials sumeris que contenen una frase sobre el comportament de certs animals: "Oh, lleó, el teu aliat és l'esbarzer tofut". Els proverbis foren la font de la qual brollà la faula.

'El llop i l'ovella'. IsopEls orígens de la faula es perden, doncs, en els inicis de la història de la literatura universal.
Ja al Panchatantra, recull antic de contes de la literatura sànscrita, n'apareix un conjunt molt ric.

'La vinya i la cabra'. IsopEl primer exemple de faula grega és el que trobem en Hesíode, poeta grec del segle VIII aC. Però, sens dubte, és en Isop en qui es reconeix la figura del fabulista grec per excel·lència. Li han estat atribuïdes moltes faules i al·legories, usant figures d'animals, amb una clara intenció moralitzant. Fedre, fabulista llatí, les utilitzà com a model per a la seva producció.

Jean de La FontaineAmb el pas del temps, l'interès per la faula no minvà. Al segle XVII sorgeix la gran figura del gènere, Jean de La Fontaine, que el 1668 publicà els seus primers reculls de faules, Fables choisies mises en vers. En aquesta nova etapa de la seva producció intentà donar una nova forma a les composicions dels autors antics (Isop i Fedre).

Posteriorment, el clima cultural de la Il·lustració i el panorama artístic del Neoclassicisme propiciaren també la producció d'aquest gènere literari. En el panorama europeu, cal destacar en aquest sentit l'obra de Gotthold Ephraim Lessing, escriptor alemany, màxim representant de la Il·lustració germànica. Fabeln (1759) és la seva aportació al conreu de la faula. També cal citar Ivan Krylov, un dels escriptors més representatius de la il·lustració russa, que el 1809 publicà el primer recull de textos propis.

En llengua castellana conrearen el gènere Tomás de Iriarte, conegut per les seves Fábulas literarias (1782), i Félix María de Samaniego, que escriví Fábulas morales (1781), basades en els models tradicionals de Fedre, Isop i La Fontaine.


 
 
Portada   Endavant
 

Animals, però savis Prosa