Una guineu famolenca va veure uns raïms que penjaven d’una parra i els va voler abastar, però no va poder. Allunyant-se’n, es va dir a si mateixa: “Són verds”.

Semblantment, hi ha persones que, quan no poden aconseguir el seus propòsits per manca de capacitat, prenen per pretext les circumstàncies.

 

Una mostela que havia atrapat un gall volia trobar una raó justa per menjar-se’l. I vet aquí que el va començar a acusar dient-li que molestava els homes, perquè cantant de nit, no els deixava dormir. Com que el gall va explicar que ho feia pel seu bé, ja que els despertava, perquè acudissin a la feina habitual, ella li va fer un altre retret: “Però tu has profanat la natura mantenint relacions amb les teves germanes i amb la teva mare”. Aleshores ell va replicar que també això ho feia pel bé dels seus amos, ja que d’aquesta manera aconseguia que les gallines ponguessin més ous. La mostela, confosa, li va respondre: “Sempre tens recursos per sortir airós, però, ¿per això, jo no t’haig de devorar?”.
Aquest faula vol dir que, quan la naturalesa dolenta s’ha proposat fer mal, si no el pot fer amb un pretext raonable, el fa descaradament.

Tots els textos han estat extrets de: Isop Faules. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984.