El covard que es vana de la seva anomenada només enganya els ignorants, per als assabentats és motiu de befa.

Això era un lleó que volia caçar amb un ase; el ben tapa de fullaraca i li encomana espaordir les feres amb el bram que els seria desconegut: en provar de fugir les feres, ell s’hi llançaria al damunt. L’orellut li pren a bramar amb totes les forces i espanta les feres amb un nou portent de la veu, però mentre fugen espaordides pels passos coneguts, el lleó, les atrapa en un atac formidable. Aleshores, el lleó rendit per l’esforç de la matança, crida l’ase i li diu que ja pot callar. Llavors l’ase, tot ufanós, li diu: “Què t’ha semblat la meva veu?.” “Magnífica —li diu el lleó—, no fos que ja coneixia el teu coratge i la teva raça, també jo hauria fugit de por”.