Si el jove sabés
i el vei pogués,
el nom qui tant corre,
correria més.

Això era i no era.
Bon viatge faça la cadernera.

Això era un corb que, pellucant quatre reims per S'Illeta, quatre faves i pèsols per Sa Cortera i Tuent i quatre figues per Sa Calobra, era tornat tan vei que perdia ses plomes, i ja no podia aglapir res per omplir-se es gavatx.

Com no hi ha res tan enginyós com sa panxa buida, un dia que sa fam l'alçava, diu:

-Mai m'ha agradat perjudicar negú; però pell per pell, sa meua val més per mi que totes ses altres plegades.

Eixampla ses ales, i des d'allà!

Passa per davant Na Mora, i veu nius d'àliga damunt un graó d'aquell penjant esglaiador; entre feixos de branques i cimals afina un parei d'aligots a punt de fogir d'es niu.

-S'àliga és massa llesta -pensà ell- i és massa mala d'enganar.

Tira cap envant baix de sa torre Picada, destria un niu de corb amb un corpató a punt de menjar tot sol.

S'hi tira damunt, el treu a picades d'es niu, i el pobret cau esclatat davant sa cova de Ses Aufàbies.

Es veiardo sa tapa així com pot amb brancons i encenais. Només treia es caparrot i una mica de coll tot pelat perquè ses plomes ja li eren caigudes; i allà espera qui t'espera que es vei i sa veia l'anassen a peixir.

Així ho feien, sense reparar que no era es seu corpató que sadollaven, sinó que ho pareixia, sempre piu-piu i tot tremolós.

I los costava, an es pobre vei i a sa veia, sadollar-lo! Com no trobaven casi res p'enlloc, s'ho llevaven d'es bec segurs de que era es seu corpató.

Al punt ja no n'hi trobaren casi cap, fins que un dia li digueren:

-Fiet, hauries de veure si et comences a enginyar a cercar p'es bec, que a noltros ja mos ve tan just omplir-mos es gavatx! Ses figues se són acabades pertot; no se'n troba una.!

-D'això estau embarassats? -diu es veiardo-. Anau a Sa Calobra, que n'hi ha de tardanes.

-A Sa Calobra! -diu es vei i sa veia-. ¿Tot això saps? ¿saps, que hi ha figa que espera un any a madurar, i qualcuna dos? ¿I per què no hi vas tu, a cercar-les, en lloc d'enviar-mos-hi a noltros?

El se miren de prop, i reparen que no és es seu corpató, sinó aquell veiardo mala herba. S'hi aborden tots dos a picades, i el tiraren cap avall i va pegar dins s'aigo davant sa mateixa cova aont ell havia fet caure es pobre corpató, i, com ell, hi acabà els alens. S'ho tenia ben guanyat.