A finals del segle XIX, la popularitat de la rondalla, amb reculls com Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó, d’Antoni Maria Alcover, creà un clima favorable per al conreu del gènere. A principis del segle XX molts foren els autors que es van dedicar a recopilar contes i rondalles extrets de la memòria popular amb il·lustracions memorables com les de Lola Anglada. D'aquesta època també cal destacar Josep M. Folch i Torres.

Aquest es consolidà en els moviments literaris de la primera meitat del segle XX, amb figures com Josep Carner, Carles Riba i Carles Soldevila, que es feren ressò del prestigi del gènere en les literatures estrangeres, sobretot a les anglosaxones.