El conte: recursos
  Endarrera
Endavant
 
 

 
 

El conte, com qualsevol altre gènere narratiu (novel·la, faula o rondalla), descriu un fet i inclou una o diverses seqüències que converteixen la història en trama. Compta almenys amb un personatge caracteritzat i un recurs imprescindible: un narrador que explica l’acció.

En els contes hi conviuen la presència de diversos estils narratius:

  • Estil directe: la veu del personatge apareix reproduïda directament en el text sense mediació d’un narrador. És la forma típica dels diàlegs o monòlegs. El temps verbal que s’hi empra és, en general, el present d’indicatiu.

Exemple

 

 

  • Estil indirecte: la veu del personatge apareix en el text reproduïda per mediació d’un narrador que l’explica. S’hi combinen els diferents temps de passat, de l’indicatiu i del subjuntiu.

Estil indirecte

Exemple

 

  • Estil indirecte lliure: la veu del personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, qui li cedeix la paraula indirectament.

Estil indirecte lliure

Exemple

 

Lectura d'un conte

Cal tenir present que el pas de l’estil directe a l’estil indirecte implica una sèrie de canvis en la forma del text.

El conte selecciona una sèrie de recursos discursius: la trama, la descripció i el diàleg. El conte, que es caracteritza per la seva brevetat, s’introdueix generalment amb un títol que anticipa algun aspecte significatiu de la narració o bé fa referència a un element important de la trama.

 

 
Portada   Endarrera
Endavant
 

Tot això són contes! Prosa