• Estil directe: la veu del personatge apareix reproduïda directament en el text sense mediació d’un narrador. És la forma típica dels diàlegs o monòlegs. El temps verbal que s’hi empra és, en general, el present d’indicatiu.

• Estil indirecte: la veu del personatge apareix en el text reproduïda per mediació d’un narrador que l’explica. S’hi combinen els diferents temps de passat, de l’indicatiu i del subjuntiu.

• Estil indirecte lliure: la veu del personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, qui li cedeix la paraula indirectament.

Cal tenir present que el pas de l’estil directe a l’estil indirecte implica una sèrie de canvis en la forma del text.

El conte selecciona una sèrie de recursos discursius: la trama, la descripció i el diàleg. El conte, que es caracteritza per la seva brevetat, s’introdueix generalment amb un títol que anticipa algun aspecte significatiu de la narració o bé fa referència a un element important de la trama.