Margarida
  Endarrera
Endavant
 
 

Lola AngladaL'alternança de la vida familiar entre Ciutat Vella i Tiana, serveix a Lola Anglada d'inspiració per a escriure Margarida, obra on conviu el món quotidià i real d'una nena de barri amb el fantàstic, creat a partir d'elements de la natura. L'obra té certa semblança amb Alícia en terra de Maravelles.



MargaridaMargarida contempla les formigues amb tant d'amor, que una d'elles se n'interessa. Se separa de les altres i li diu:
-Perdona, nena; anem sempre tan atabalades, que no havíem fet cas de tu. Què ens demanaves ara fa un moment?
-Us demanava que em contéssiu moltes coses, i si sabeu quan fou que s'habità aquest castell.
-No calia impacientar-te -respon la formiga;- és cosa de què una nena estudiosa et podia informar.
La noia s'avergonyeix. Com la formiga és molt prudent, fa que no ho veu, i torna, molt afectuosa: -És fàcil d'oblidar-se'n, i t'ho faré recordar. Aquest castell, i tots els castells com aquest, són d'aquella època en què els cavallers portaven llança; i portaven cota de malla i un casc amb plomes. I les dames portaven una paperina al cap o portaven dues trenes.
Dalt dels merlets esclaten les rialles. És el llangardaix.
-Jo sóc cavaller -crida- i aquesta mosseta és la dama d'aquest castell; perquè ella porta trenes i jo cota de malla.
Que n'és de tabalot! El llangardaix es torç de riure.
També entre les bèsties n'hi ha que valen i que no valen.
És clar, la noia se'n molesta i la formiga tampoc no s'ho pren amb simpatia. I el deixen plantat amb les seves rialles. I tot corrent a la formiguera, la formiga diu:
-Anem, nena, anem; que aquest no te'n sabria dir res, d'Història. S'està sempre d'esquena al sol. Si vols instruir-te, vine amb nosaltres, que som diligents i treballadores.
I la noia es troba que aquella entrada xica sota la muralla d'on sentia riure i veus femenines, és l'entrada d'una formiguera. Vénen formigues i l'entren dintre.

 
 
Portada   Endarrera
Endavant
 

Tot aix sn contes! Prosa