També entra dins de la normalitat més absoluta la disposició de l'emperador August, que ordenava que tots els súbdits de l'Imperi Romà s'empadronessin, cadascun al poble o la ciutat d'on fos originària la família. Per això Josep i Maria van agafar el burro i van marxar cap a Betlem. Maria anava sobre l'animal, asseguda de costat, i Josep a peu, estirant les regnes. El que —com les columnes romàniques— tampoc no era gens normal tot allò de la neu. Quan van arribar a Betlem van veure que el poble sencer estava nevat, fins a l'horitzó, damunt del qual campava un cel negre i amb estrelles de cinc i sis puntes, immòbils i com retallades. A Palestina la neu era un fenòmen meteorològic gairebé ignorat. Generacions i generacions de ciutadans naixien i morien sense haver-la conegut, i sense que això els preocupés gens ni mica. I si n'havien sentit a parlar era pels viatgers de països llunyans, que esmentaven fins i tot les muntanyes on al neu és perpètua. Els nadius els escoltaven embaladits, però, així els viatgers acabaven la narració, tornaven a la feina sense que la neu els tragués ni una hora de son. En canvi, ara tot estava nevat: les muntanyes, els carrers, els terrats de les cases, al parada de la castanyera... Era neu en pols, tan de pols que semblava farina.

A causa de l'afluència de gent per empadronar-se, no van trobar cap habitació lliure en tot Betlem. Els habitants no eren gaire acollidors; ni la imatge d'una dona embarassada no els movia a pietat. Per això es van veure forçats a instal·larse en un estable abandonat. Van netejar un racó, a prop d'un bou endormiscat i del burro que duien. Va ser allà que, el 25 de desembre, Maria va donar a llum. Era un nen preciós, saludable i ploraner. Josep el va agafar en braços per netejar-lo. Però Maria va reclamar novament la seva atenció. Estava naixent un segon nen.

(...) L'Alejandro va tornar a alinear els dos bressolets, va contemplar una altra vegada el pessebre i va córrer a cridar a son pare, reputat membre de l'Opus Dei, perquè anés a veure'l. Confiava que el felicitaria pel seu enginy: per comptes de llençar la figureta del nen Jesús de l'antic pessebre (una de les poques que no estaven trencades), l'havia incorporar a les noves, que havien incorporat a les noves, que havien comprat el dia abans a la Fira de Santa Llúcia. No sabia que, aquella nit, el seu enginy li costaria anar a dormir sense sopar.