Les quatre grans cròniques
  Endarrera Endavant
 
 


Obres subjectives de gran valor didàctic que pretenien donar constància dels fets, sempre oferint una bona imatge del monarca i justificant-ne les accions.


Llibre dels feyts Escoltar el poema

(Descripció, segurament idealitzada, de Jaume I)

I·lustració medieval rei Jaume

Aquest rei En Jacme d’Aragó fou el més bell home del món; que ell era major que altre home un pam, i era molt ben format i compli de tots els seus membres; que ell tenia molt gran cara i vermella i flamenca, i el nas llong i ben dret, i gran boca i ben feta, i grans dents belles i blanques que semblaven perles i els ulls variats, i bells i cabells rossos semblants de fil d’or, i grans espatlles, i llong cos i delgat, i els braços grossos i ben fets i belles mans, i llongs dits, i cuixes grosses, i cames llongues i dretes i grosses per llur mesura, i els peus llongs i ben fets i gint calçats. I fou molt ardit, i prous de les seves armes, i fort i valent, i llarg de donar, i agradable a tota gent i molt misericordiós, i tingué tot el seu cor i tota la seva voluntat de guerrejar amb sarraïns.


L
libre del rei en Pere

(El dia 30 d'agost de 1282 l'expedició catalana va desembarcar a Tragina -Sicília- on va ser rebuda amb entusiasme)

E quan lo rei fo en terra, hac-li hom aparellats cavalls, e muntà a cavall, e tota la gent de la terra anaven-li denant a peu, e els cavallers e els barons de Sicília menaven-lo per les regnes e portava-li hom un pal·li d'aur en quatre llances sobre el cap. E les donzelles e tota l'altra gent, ab moltes maneres d'estruments, anaven-li denant e cridaven:

-¡Ben sia vengut lo nostre senyor rei d'Aragó e de Sicília e el nostre salvador, per qui serem deslliurats de les mans del nostre enemic Carles sens mercè! Escoltar el poema


C
rònica de Ramon Muntaner

E negú no es pens que Catalunya sia poca província ans vull que sàpia tothom, que en Catalunya ha comunament pus ric poble que negú poble que jo sàpia ne haja vist de neguna província, si bé les gents del món la major part los fan pobres. Ver és que en Catalunya no ha aquelles grans riqueses de moneda de certs hòmens senyalats, que ha en altres terres: mas la comunitat del poble és lo pus benanant que poble del món, e qui viuen mills e pus ordonadament en llurg alberg ab llurs mullers e llurs fills, que poble qui e'l món sia. Escoltar el poema


C
rònica de Pere el Cerimoniós

(Durant la Guerra dels dos Peres, l'any 1363, a Pere el Cerimoniós, que era a Castelló, van arribar-li notícies d'una possible traïció del seu germanastre. Consultat el Consell, va dictar ordre de presó. La Crònica explica que, quan li va ser comunicada l'ordre, l'infant va intentar defensar-se i que els agutzils del rei van haver de matar-lo)

I·lustració medieval

E tinguem manera que vingués a nós en lo dit lloc de Castelló car ell tenia son hostal ab sa gent en lo lloc d'Almassora. E lo dit infant venc ensems ab lo comte d'Urgell, e ab lo vescomte de Cardona (...) e molta altra gent. E entram en lo nostre hostal solament los caps majors e metern lo dit infant en una cambra; e, com hi fo, trametem-li los nostres alguatzirs, manats-li de part nostra que es tingués per pres. E ell, com a furiós, menyspreant lo nostre manament, no donà paciència a ésser pres, ans, com furiós, mès contrast als dits alguatzirs, e mès mans a les armes per defendre's, e moc grans crits e gran avalaot en nostre hostal; per què nós, moguts, cridam e manam que, si no es lleixava pendre, que morís, e decontinent ocieren-lo. Escoltar el poema

 
 
Portada   Endarrera
Endavant
 
Gestes i cavallers Prosa