Aquelles mates enjoiellades, la nota més alegre de l'ermita, la Mila les devia a la finesa del pastor. Com que ella digué un dia que s'estimava més les flors que la vianda, el pastor, l'endemà, la féu seguir fins al mas de Sant Ponç, i un cop allí, pregà a la jove que donés a l'ermita qualque esqueixot vividor. Mes la jove, que tenia tot l'hort com una toia i era generosa de mena, havia dit que la Mila triés el que volgués; i ella mateixa li cercà el text i manà a son fill l'Arnau que arrabassés les mates amb terra i tot perquè escampessin.

La Mila encara el veia, al bon minyó, ferm i gallard com una alzina jove, sense res al cap i amb les cames en pont sobre les mates, donant la tramegada tan segura que el tou eixia sencer i sense una arrel malmesa. El pastor li havia contat a la Mila que l'Arnau, que havia quintat feia dos anys, enraonava amb una pubilleta de Ridorta, i que es casarien de seguida que ella complís la vintena; i la Mila havia calculat quins rebrolls tan sanitosos en sortirien, de semblant planta humana.

A més de donar-li les flors, a Sant Ponç li havien deixat les lloques i venuts els ous, i la Mila se n'havia quedat tan agraïda, que molts cops, anant o tornant de Murons, no sabia estar-se de ficar el cap al mas per a donar els bons dies a la gent, com si fossin coneguts de tota la vida. I sempre trobava l'àvia, que la volia fer reposar una mica a son costat vora el foc, i la jove, que li feia algun petit encàrrec per a la vila: el xavo de safrà, el paquet de mistos de tela, les angoneres noves que li calien.

Era una dona alta i magra, la jove; deien que havia estat vistoseta, però el sol, les gebrades, tot l'escarràs de la vida pagesa i a més a més el didatge dels vuit fills, l'havien marfida i fet perdre el llustre de bell jovent, i ara tenia la pell refregada i plena de taques confoses, i l'entorn dels ulls i dels llavis estriats d'arruguetes fines i planeres com ratlles fetes amb un caire de ganivet. Mes ses ninetes grogues, son aire diligent i sa veu clara i vibrant eren plens d'una franquesa tan senzilla i atractívola, que de seguida la feien benveure i estimar de tothom.