MANELIC: A mi? I per què m'han de treure, a mi?
SEBASTIÀ: Perquè aquí jo sóc l'amo com abans. De tu, i de tot, i d'ella! D'ella!
MARTA: No l'escoltis! Anem's-en, Manelic!
MANELIC: Anem's-en!
SEBASTIÀ: Tu endur-te-la! Oh, té! Per brètols! (Pega una bufetada a en Manelic.)
MANELIC (rabiós): Ah! A mi!
MARTA: Manelic! (Amb tristesa, després amb ira.) Manelic, que t'ha pegat! Revenja-t'hi!
MANELIC (plorant rabiós): Oh, quina ràbia! Però si ell és l'amo!
MARTA: No és l'amo, no; que ell m'ha perdut. A mi! Ell! Ell! Que és la meva deshonra!
MANELIC (a Sebastià): Vós! Oh!... Tu! (Anant-s’hi a tirar a sobre rabiós.) Lladre! Pillastre! Lladre! Lladre!
MOSSÈN (als pagesos que contenen al Manelic): Traieu-lo!
JOSEP (amb los altres): Correu! A l'amo!
MANELIC: Que et mataré!
SEBASTIÀ: Traieu-lo! A fora! Com un gos rabiós!
MANELIC: Que vui sa vida! Que jo vui sa vida!
SEBASTIÀ (anant a la Marta): I aquesta meva per sempre!
MARTA: Manelic!
MANELIC: No! És meva! Lladre! Ja et trobaré, ja et trobaré, lladre! (La gent treu al Manelic fora i el Sebastià subjecta a la Marta.)

Imatge cedida pel Grup de Teatre de Roses