Retaule del flautista
  Endarrera Endavant
 
 

Jordi TeixidorJordi Teixidor va guanyar el premi Josep M. de Sagarra l’any 1968 per aquesta obra que el va fer famós i va ser representada per primera vegada a l’Aliança del Poble Nou l’any 1970, amb un gran èxit de públic; se’n van fer més de mil representacions.

El Retaule del Flautista és una farsa que parteix del conte clàssic del Flautista d’Hamelín i que denuncia la situació política del moment amb un moviment escènic molt atractiu i amb cançons que animen el públic a la participació.



Cartell de El Retaule del flautista Escena III
(Hans i Frida entren amb tres sacs plens i alguns sacs buits. S’encenen els llums)
[...]
Hans: De vegades ells també són generosos i fan caritat.
Frida: Són moments de feblesa. Es deixen portar pels sentiments. El que passa és que de vegades cal obligar-los a tenir sentiments. Com ara.
Hans: Ha estat una bona idea.
Frida: Acostumo a tenir bones idees.
Hans: I és que si no es tira pel dret, les rates se’ns menjaran vius.
Frida: T’imagines la cara de Batts quan descobreixi que té el magatzem ple de rates?
Hans: I la de Rush?
Frida: Tindrem uns aliats molt influents...Apa, som-hi, que el Consell deu estar a punt de començar.
Hans: He de tornar a carregar jo els sacs?
Frida: I és clar que sí! Quan et preguntin què has fet per la causa podràs dir: “He carregat sacs.”
Hans: I tu què diràs?
Frida: Jo penso, sóc el cervell. La feina del cervell és tenir idees.
Hans: Però també espatlles i les pots fer servir per la causa. Mira, jo plego.
Frida: Apa, dóna’m un sac i anem.

(Surten, i entren els Regidors. Canten.)

"Ball de regidors

Som, som, som,
som els regidors
d’aquest municipi,
doncs som els millors:
qüestió de principis.

Manar i manegar
les coses de la vila,
manar i manegar,
tallem el bacallà.

Som, som, som
som l’autoritat
som incorruptibles,
som els més honrats
de tota la vila.

Fem i desfem
les coses de la vila,
fem i desfem,
les cireres remenem.

Som, som, som,
som representants
delegats del poble,
tots són vilatans,
no hi ha rics ni pobres.

Dir i decidir
les coses de la vila,
dir i decidir,
i els impostos repartir.

Som, som, som
som els consellers,
som bones persones,
som els més sincers
defensors de l’ordre.

Amb el seny i amb la raó
les coses de la vila,
amb seny i amb raó,
i si convé amb el bastó.

Som, som, som,
som molt liberals,
els crítics hem d’admetre
mentre es fiquin en detalls
i no ens en vulguin treure.

Fem lleis sense embuts
a la casa de la vila,
Batts, Webs, Schmid, Kost, Rush,
I el Cap de la Milícia.

 

(S’apaguen els llums.)

 
 
Portada   Endarrera
Endavant
 

... i, després de la foscor Teatre