La Passió

La Passió representa els darrers dies de la vida de Jesucrist: el darrer sopar amb els deixebles, el complot dels caps jueus i l'acusació davant les autoritats romanes, la detenció, l'empresonament i la condemna, l'ascensió fins a la muntanya del Gòlgota amb la creu a l'espatlla, la mort per crucifixió, l'enterrament i la posterior resurrecció.

La Passió és l'argument dramàtic més antic i més difós en la nostra cultura. Ja el 1355 es parla d'una representació feta a la plaça del Mercat de Pollença. El text més antic que es conserva és el Misteri de la Passió de Cervera, posat en paper per Baltasar Sansa i Pere Pons, el 1534. De la d'Olesa de Montserrat, ja n'hi ha notícies el 1540: una referència a una consueta, llibre o quadern on s'exposaven els diàlegs d'un o de diversos personatges, així com algunes acotacions o indicacions per fer la representació.

De passions, se'n van representar moltes a molts llocs de Catalunya fins a començaments del segle XVIII. Més tard, la tradició es va anar perdent, però avui encara perduren amb molta força i originalitat les d'Esparreguera, Olesa i Cervera, entre altres, que es representen durant la quaresma i les primeres setmanes de Pasqua en els teatres d'aquestes localitats.

El Misteri d'Elx

El Misteri o Festa d'Elx, que encara es representa cada 14 i 15 d'agost, és l'única resta viva d'un autèntic espectacle medieval. Representada des de finals del segle XV, escenifica la mort de Maria, mare de Jesucrist, la seva pujada al cel de la mà dels àngels, i l'adoració que en fan els apòstols o deixebles de Jesús.

L'obra, que es representa a dins de l'església de Santa Maria, és majoritàriament cantada i té una escenografia espectacular, amb personatges que pugen o baixen des de la volta del temple, com la famosa mangrana on un nen que fa d'àngel baixa cantant fins a l'altar. Inclou també la participació del públic, que canta, aclama la Verge, increpa i bastoneja els jueus i tasta el pa i l'aigua convertida en vi per un miracle.

Els pastorets i el cicle de Nadal

El naixement de Jesús, que és el nucli de la celebració del Nadal, també té una tradició força antiga de representacions teatrals. Unes giren al voltant de l'anunci fet per la sibil·la, una endevinadora, a l'emperador romà Octavi August sobre la vinguda del Messies. El cant de la sibil·la encara es pot sentir actualment durant l'època nadalenca a Mallorca i a l'Alguer. Altres escenifiquen el naixement de Jesús i l'adoració dels pastors i dels Reis Mags. Unes altres, finalment, representaven la matança de nens innocents feta pel rei jueu Herodes.

Del segon argument és d'on neix, a partir del segle XVIII, la tradició dels pastorets, estesa per tot Catalunya, que amb diverses variants explica el naixement del Messies i l'adoració dels pastors. A mitjan segle XIX, Frederic Soler n'escrigué uns que es van fer molt populars. Avui, tot i que n'hi ha moltes més, les versions més representades són les de Lluís Millà, Francesc Picas i, sobretot, J. M. Folch i Torres.