Josep Maria Folch i Torres és, sens dubte, l'escriptor més popular de tota la primera meitat del segle XX a Catalunya. Autor de novel·les realistes de tema social com Aigua avall i Joan Endal, la seva entrada a la revista infantil En Patufet va suposar una dedicació exclusiva al món de la literatura infantil i juvenil. Prolífic i incansable, publicà les novel·les d'aventures en fascicles de la Biblioteca Patufet, les narracions per a adolescents de les Pàgines viscudes i les de novel·la rosa de la Biblioteca Gentil.

El 1916 li encarreguen uns pastorets, Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús, que esdevindrà la versió més popular de les existents. L'obra té cinc actes i els protagonistes són Lluquet i Rovelló, dos infants d'una masia que, per art de màgia, són traslladats a Betlem. Allà, ajudats per Sant Miquel, intervenen decisivament per impedir que Satanàs i els seus sequaços matin l'infant que ha de néixer. L'obra està tenyida d'humor, gràcies a la murrieria de Lluquet i a la por del pobre Rovelló.

A partir d'aleshores, Folch i Torres escriví més de vint peces teatrals, la majoria dins el gènere de la rondalla escenificada que ell inventà i que, en alguns casos, són dramatitzacions de les seves narracions, com Les aventures d'en Massagran. Amb el sentimentalisme i la lliçó moral com a punt comú de tota la seva obra, moltes de les seves peces teatrals són protagonitzades per infants rebels i aventurers, que troben en el viatge la sortida a les seves inquietuds.