Els pastorets
  Endarrera
Endavant
 
 

Josep Maria Folch i Torres

Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús

Acte IV. Quadre onzè (continuació)


SatanàsSATANÀS
I encara serà poc per venjar-me de les vostres mofes! Però ara sí que se us ha acabat! Ara seré jo el qui riuré. (A LLUCIFER:) Apa, enllestiu, que tinc afany de sentir-los gemegar!
ROVELLÓ
Si no és més que per sentir-nos gemegar, no cal que es capfiqui a fer-nos tirar a la caldera, perquè li gemegaré tant com vulgui ara mateix!
SATANÀS
Més aviat del que tu et penses, gemegaràs. No sentiu? (Tot de sobte se sent un fort i perllongat esbufec, com de caldera de vapor: pffffiiii!, acompanyat d'un soroll d'aigua bullent, i es veu com surt fum de la caldera.)
ROVELLÓ
Ara, ara sí que estem fregits!
LLUQUET
La veritat és que començo a creure que va de debò!
LLUCIFER
(A SATANÀS:) L'oli ja bull!
SATANÀS
Molt bé. Vejam, que tot estigui a punt. (Va a examinar la caldera.)
ROVELLÓ
Però, quin fum més maleït! Com pica al nas, oi, tu?
LLUQUET
Més ens picarà amb l'oli bullent.
SATANÀS
(Anant vers els vailets.) A l'últim ha arribat el moment que tant esperava! Tremoleu, miserables! Que el turment més terrible us espera per tota l'eternitat!
ROVELLÓ
I no ens ho podria fer més baratet?
SATANÀS
Ara ho veuràs! (A LLUCIFER:) Agafeu-me, vosaltres, aquest (per ROVELLÓ) que jo em cuidaré del més perillós.
LLUCIFER i un dimoni agafen ROVELLÓ, a estiregassades. I SATANÀS amb un altre dimoni agafen LLUQUET, estirant-lo.
LLUCIFER
(A ROVELLÓ:) Cap a la caldera de seguida!
ROVELLÓ
No estireu tant, que m'arrugueu la roba!
SATANÀS
(Donant ordres, sense deixar anar LLUQUET. A LLUCIFER:) Apa, vinga! A la una, a les dues, a...
ROVELLÓ
Espereu-vos! Us heu oblidat una cosa!
SATANÀS
A la caldera, dic!
ROVELLÓ
Però, és que no us recordeu que jo sóc en ROVELLÓ?
LLUCIFER
I bé, què?
SATANÀS
El miserable! Encara te'n mofes? Enforquilleu-lo de seguida, i de cap a l'oli bullent!
ROVELLÓ
Obriu la finestra que aquest fum se'm fica al nas!
LLUCIFER
Prou contemplacions.
LLUCIFER i el seu ajudant alcen en ROVELLÓ mentre altres dimonis van a enforquillar-lo. SATANÀS es prepara per fer el mateix a en LLUQUET.
SATANÀS
(A LLUQUET:) I ara tu, perdulari. La teva hora és arribada.
LLUQUET
Això no ets tu qui pot dir-ho! (A part.) El cor em diu que el cel no ens abandonarà!
SATANÀS
Ara ho veuràs. (Amb les forques han alçat en ROVELLÓ i ja el tenen a la mateixa vora de la caldera, de cara al públic.)
SATANÀS
Tot està a punt? Doncs, a la una...
ROVELLÓ
Espereu-vos. (Enlairat com està, de cara al públic, comença a fer ganyotes, com aquell que sent venir un esternut.) Maleït fum! (Continua fent tota mena de ganyotes, fins que a l'últim esclata, sorollosament.) Atxem!
LLUQUET
(Amb molta claredat.) Jesús!
Satanàs a terra, paralitzatEn el moment que en LLUQUET diu "Jesús", els dimonis deixen lliures els dos presoners, obligats com es veuen, ells i tots els que es troben en escena, a fer un moviment general, com un salt, quedant encarcarats i immòbils en les més diverses actituds. SATANÀS resta a terra, furiós.
SATANÀS
Maleït!
ROVELLÓ
I ara què els agafa?
LLUQUET
Per un esternut s'espanten així?
SATANÀS
(De cara a terra.) Miserable! Gosar profanar el foc de l'infern amb aquest nom avorrit!
LLUQUET
Ah, ja ho entenc! És el nom de Jesús que els constipa!
ROVELLÓ
No, home: el que em constipa és el fum que se'm fica al nas: ho veus...? (Unes quantes ganyotes i esclata altre cop.) Atxem!
LLUQUET
Jesús! (Altre cop el moviment general.)
SATANÀS
Quina ràbia! (A LLUCIFER:) Si pronuncia aquest nom per tercera vegada aquí dins, estem perduts! Però abans no pugui tornar a pronunciar-lo, el meu poder ha de triomfar! (Cridant.) Per la malèfica potestat que m'ha estat donada, que rebenti la caldera i caigui tot l'oli bullent al damunt d'aquests vailets maleïts!
ROVELLÓ
Ai, ai, que me'n ve un altre!
SATANÀS
Poders infernals, ajudeu-me! Que rebenti la caldera en mil bocins! A la una, a les dues, a les...
ROVELLÓ
Atxem!
LLUQUET
Jesús!
Es produeix una forta explosió, amb detonació i tot. La caldera esclata, obrint-se com una poncella i quedant transformada en una glorieta de flors, de dintre de la qual surt, radiant de glòria i de llum, SANT MIQUEL amb l'espasa flamejant. Davant el fòrum baixa un teló de flors. S'apaguen totes les resplendors roges i esclaten llums d'intensa claror. Els dimonis queden tots ajupits i ajegassats com per art d'encantament. Miquel sobre SatanàsSATANÀS queda vençut de cap a terra. En LLUQUET i en ROVELLÓ, descoberts, cauen de genolls en adoració, davant l'àngel.
MIQUEL
Altre cop el Cel triomfa
Satanàs, del teu engany;
i, fins entre les tenebres
has de veure't humiliat,
proclamant amb ta derrota
que cap poder pot lluitar
contra la força invencible
del Poder celestial!

Imatges cedides pel Grup de Teatre Roses

 
 
Portada   Endarrera
Endavant
 

El teatre popular: passions i pastorets Teatre