Objectius
Continguts
Guia
Activitats d'aprenentatge
Activitats d'avaluació
Glossari
Recursos

 

Continguts

                                                                                             Ajuda   Mapa   Principal   La Premsa  La Televisió

 

1. Breu història i cronologia de la ràdio

2. Com es fa la ràdio

3.Qui fa la ràdio

4. Gèneres i programes

5. Elements del programa de ràdio

 

 

Breu història i cronologia de la ràdio

Com en el cas d'altres invents i  innovacions en el camp de la tecnologia telecomunicativa, el seu origen no es troba en unes soles mans sinó que hi coincideixen descobriments i experiments realitzats per a diverses persones, sovint, en el mateix periode de temps i en el mateix continent. La invenció de la ràdio es la continuació lògica  de la invenció del telègraf i  del telèfon. 

La Ràdio és de les primeres fites del s. XX tot i que els primers experiments són de finals del s.XIX:

1895 -  G. Marconi transmet senyals Morse a 2.400metres                   

1877-79  Hughes, Humming i Berthon construeixen els primers microfons

 1901 -  G. Marconi transmet senyals de ràdio transoceàniques          

 1906 - R. Fessen aconsegueix transmetre  a centenars de quilòmetres de distància dos fragments de música i un breu discurs    

1920 - Primera emissió comercial des de Pittsburgh (EEUU) al novembre.

 1922 -  Primera emissió d'un noticiari des de Londres per la BBC     

1924 -  Es comptabilitzen 1400 emissores de ràdio a tot el món.

 1924 -  Primera emissió de ràdio: RADIO BARCELONA 

 1930 -  Primeres emissions de la Radio Associació de Catalunya (RAC).

 1931 -  Es publica Catalunya Ràdio, revista creada per la RAC

 1932 -  Es crea Ràdio Club Sabadell que passaria a ser Ràdio Sabadell.

 1933 - Armonstrong, E.  inventà la modulació en freqüència la qual proporcionava un so molt clar amb molt poc soroll de fons.

 1933 -  Inauguració oficial de Ràdio Terrassa.

 1947 -  Invenció del transistor.

 1960 - Popularització de les ràdios portàtils o transistors, petites i de baix consum.

 1962 -  S'obté el primer circuit integrat  o xip.

 1979 - Emissió de la 1a. ràdio local: Ràdio Arenys.

 1983 -  Primera emissió de Catalunya Ràdio.

 1983 -  Comercialització al Japó de la ràdio-targeta, ràdio de butxaca el xip de la qual va muntat damunt una placa poc més gran que una targeta de crèdit.

 1987 - Llei d'Ordenació de les Telecomunicacions (LOT) en la què es reconeix les emissores municipals en FM.

 1990 -  Primeres emissions de ràdio via Internet.

 1996 - Catalunya Radio emet a través de la xarxa alguns programes.

 1996 - RNE fa les primeres proves amb el sistema europeu de ràdio digital (T-DAB).

 1997 - Catalunya Radio realitza les primeres emissions de prova en el sistema (T-DAB).

2000 - Primera emissió de la World Wide Radio (WWR), única emissora que emet exclussivament per Internet.

2000 - Concessió de 10 llicències de Ràdio Digital per part del Govern Espanyol.

                                                                                                                                                

Com es fa la ràdio

Per poder entendre com és possible fer ràdio, caldria entendre, primer, què és el so. Les vibracions produïdes per la veu, un instrument o qualsevol altre motiu produeixen en l'aire, unes ones que anomenem ones sonores, d'una manera molt semblant que quan tirem una pedra a l'aigua s'hi produeixen ones en forma de cercles concèntrics. Quan aquestes ones sonores ens arriben a les orelles produeixen uns canvis de pressió que són les que ens causen la sensació que anomenem so.

El so produït en un estudi de ràdio, és transformat en un altre tipus d'ona, que nosaltres no podem sentir, anomenada ona electromagnètica. Aquesta ona és la que es llança des de l'emissora a l'aire i quan és captada per un aparell receptor es transforma de nou en un so audible per a nosaltres. Hi ha una gran gamma d'ones, per això s'agrupen en seccions o bandes. Les ones d'una banda tenen una freqüència semblant

Mirem amb més deteniment aquest procés:

  1. Tots els sons que es produeixen en l'estudi de ràdio són captats pels micròfons, primer són ampliats formant l'ona portadora i la de so barrejats a la taula de mescles i convertits en un únic senyal  que amplificat s'envia al control central.

  2. El control central  recull aquest senyal i el tramet al centre emissor , on es converteix en ones electromagnètiques d'alta freqüència.

  3. El centre emissor normalment dalt d'una muntanya, rep el senyal, el modula, bé per canvis en l'amplitud de l'ona o bé en la freqüència,l'amplifica i l'envia a l'aire en totes les direccions per mitjà d'una antena.

  4. El receptor de ràdio, l'aparell que ens permet escoltar els programes, rep el senyal electromagnètic gràcies a la seva antena, el desmodula i el transforma en el mateix so que va entrar en la taula de mescles de l'estudi. D'aquesta manera podem escoltar els programes fets des d'un estudi que està a força quilòmetres de casa nostra.  Les ràdios d'un pais utilitzen una banda de freqüències reconeguda i normalment són d'ona llarga o mitjana. L'ona curta té una freqüència molt alta i s'utilitza per a la transmissió  a grans distàncies.       

   

  Qui fa la ràdio

La ràdio és el resultat d'un treball en equip. Cada membre de l'equip té una tasca i una funció concreta que enllaça amb la de la resta de membres. Totes les feines són necessàries per a poder realitzar un programa.

Com a d'altres tipus d'empresa hi ha el personal  administratiu, comercial i directiu.  A part d'aquest hi  ha el personal de producció i realització  que són els que fan la feina periodística. Dins d'aquest hi ha diferents professionals, alguns d'ells són:

                    el productor : s'encarrega de trobar els convidats adients al programa o bé les  fonts d'informació per als redactor. També elabora una agenda diària de les previsions informatives i recull els avisos d'actes que s'han de fer i que poden ser interessants.

                    el redactor : elabora les notícies dels diferents blocs dels programes informatius. També prepara entrevistes o participa a altres tipus de programes.

                    el presentador: és el que se'n diu un locutor, és a dir, és l'encarregat de llegir. També sol ser l'editor del programa.

                    el director de programa : és el màxim responsable dels programes no informatius.

                    l'editor : és qui coordina i alhora presenta un informatiu en directe.

                    el corresponsal : és qui recull i envia tota la informació interessant que es produeix fora l'emissora.

                    el documentalista : s' encarrega de localitzar documents escrits i sonors per ampliar la informació que s'ha d'emetre.

                    el lingüísta : és qui corregeix els textos que es llegiran i assessoren als redactors i guionistes en el bon ús de la llengua.

Els qui s'encarreguen dels aparells, del seu funcionament i manteniment, s'anomenen personal tècnic. Entre els seus professionals hi ha:

                    el tècnic de so : és qui fa funcionar els equips tècnics de l'estudi: taula de so, àudio digital, magnetòfons, plats,...

                    el realitzador tècnic : revisa tot el procés en l'aspecte tècnic

                    el tècnic de control central : és qui gestiona el trànsit de senyals i comunicacions entre els diferents estudis del centre de producció i els centres emissors.

                    el tècnic d'exteriors : s'encarrega de les transmissions i enregistraments a l'exterior.

                    el tècnic de manteniment : és qui fa la reparació i el manteniment del material tècnic de l'emissora.                                                                                         

   

Gèneres i programes

L'explicació de la realitat, d'allò que és notícia per mitjà de la ràdio utilitza uns gèneres comuns al periodisme escrit i televisat, per bé que la ràdio afegeix possibilitats creatives que el periodisme escrit no té: els efectes sonors. Donem una ràpida ullada a alguns dels gèneres més utilitzats:

a) l'entrevista: l'objectiu és l'exposició de fets i opinions per part de l'entrevistat sobre un tema concret per a que l'oient arribi a una conclusió sobre el que està dient.

b) el reportatge: narració d'un fet per mitjà de testimonis i efectes sonors muntats amb intenció. Es pot fer de moltes maneres. Pot contenir entrevistes, enquestes, informes,...

c) el debat: és l'anàlisi d'un tema d'interès general des de diferents punts de vista. Es pot il.lustrar amb informes, enquestes i la participació directa dels oients.

d) l'informe: és una l'explicació de dades i punts d'interès o punts clau d'un tema o personatge. Sol servir per introduir una entrevista o debat.

e) l'sketch: fragment dialogat, normalment, amb to còmic que serveix per a il.lustrar o introduir alguns temes.                                                                                                       

Els tipus de programes bàsics que hi ha són:

Programes informatius: 

- Butlletins informtatius: és una successió de notícies ordenades d'acord amb un criteri d'interés informatiu o bé per blocs informatius. 

- Diari parlat: és molt semblant al butlletí però està obert a variacions d'última hora. La informació és més àmplia i detallada. S'il.llustra amb documents sonors: entrevistes,...

- Informatius especials: programes dedicats a temes o aconteixements extraordinaris

Programes musicals:

- Ràdio-fòrmula ( programa de llista d'èxits): repeteixen les cançons en un determinat ordre, bàsicament segons l'èxit entre l'audiència.

- Programa de música especialitzada: la selecció de cançons es fa seguint un determinat estil o tipus de música.

- Revista musical: inclou entrevistes, enquestes, comentaris, opinions,...

Programes de ficció i dramàtics:

Molt populars fins els anys 1980. Actualment  a Catalunya hi ha algunes iniciatives per recuperar-los. Eren els serials i les obres de teatre radiades: els dramátics.

Programes magazine:

Combina la informació i opinió amb l'entreteniment i espectacle. Es complex de fer ja que incorpora diferents microespais de gènere diferent.

Programes documentals:

Se'ls considera reportatges. Consten d'una sèrie de testimonis  trets d'entrevistes i opinions que giren al voltant d'un fil argumental.                     

Programes esportius:         

Centrats en la temàtica esportiva. Inclouen opinió, reportatges, retransmissions, debats,...                              

Programes especialitzats:

Giren a l'entorn de grans temes: salut i medecina, la història, el cinema,...Inclouen notícies,  reportatges, entrevistes, dèbats i comentaris.

Programes infantils:

S'adrecen a un públic infantil oferint diferents espais i personatges. 

 

Elements del programa de ràdio

Un programa o espai radiofònic sol tenir si  no tots, alguns dels següents elements:

1) Sintonia:  música o altre so d'inici que permet saber a l'oient quin espai està escoltant. Sol ser curt

2) Careta: text d'inici que sol ser fix. Es dóna en totes les emissions d'aquell programa. Inclou els crèdits o títols fixos: nom del programa, del presentador, emissora, introducció al tema, presentació de les intencions,...

3) Indicatiu: intervenció molt breu  que recorda a l'oient el programa i/o emissora que està escoltant. Pot incloure una ràfaga musical i/o horàries(informació de l'hora).

4) Entradeta: intervenció breu (mig foli escrit) en el que el locutor presenta el programa o secció que vé a continuació.

5) Seccions: parts diferenciades en les que es pot dividir un programa.

6) Sketch o escena: secció dramatitzada que ilustra un punt d'interés concret o bé ambienta un programa.

7) Falca: fragment sonor curt, dramatitzat o no, que s'utilitza amb fins publicitaris o bé per fer més àgil un programa.

8) Microespai: espai independent, amb estructura pròpia i continguts que formen part d'un programa.

9) Cortineta: ràfaga de separació, normalment de seccions.

10) Cops d'efecte: efectes musicals molt dramàtics que donen força a un moment, situació, personatge, titolar,...