Aigua pura: l'aigua pura, científicament parlant, no pot tenir mesclada cap altra substància. Tot i que en el llenguatge col·loquial es fan servir expressions com aigua pura i cristal·lina per a referir-se a algunes aigües de rius i fonts, tota l'aigua que es troba a la natura porta substàncies dissoltes.
	Aigua transparent: l'aigua és un líquid incolor i transparent en petites quantitats. Si l'aigua no és transparent, evidentment, no és pura, però pot ser transparent i portar substàncies dissoltes; si dissolem sucre en aigua el resultat és també un líquid transparent tot i tenir sucre dissolt.
	Aigua natural: l'aigua natural és aquella que es troba a la natura i no podem dir que és pura, ja que l'aigua en el transcurs del seu recorregut en el medi natural dissol moltes de les substàncies que  troba al seu pas.
	Aigua contaminada: la contaminació de les aigües dependrà de les substàncies que dissolguin en els seus recorreguts, per tant, no es pot afirmar que les aigües naturals no estiguin contaminades. Si el sòl està contaminat amb substàncies nocives per a la salut, algunes d'aquestes poden estar dissoltes a les aigües que recorren i travessen el sòl. La contaminació també pot ser deguda a microorganismes arrossegats i que es trobin en suspensió a l'aigua.
	Producte químic: expressió utilitzada per a referir-se a les substàncies químiques obtingudes en una reacció. Cal recordar que l'aigua és una substància química o producte químic. De totes maneres, moltes vegades, l'addició de productes químics assegura la potabilitat de les aigües.
	Aigua potable: perquè una aigua sigui bona per beure ha de ser potable. Són aigües potables aquelles que contenen substàncies dissoltes en una proporció no superior a la determinada per la llei que regula la potabilitat de les aigües de consum públic. L'estat regula la potabilitat de les aigües (BOE 20.09.90) conjuntament amb altres institucions, com és el cas de l'ASAC, l'agrupació de serveis d'aigua de Catalunya. Les aigües potables tenen controlats els caràcters: organolèptics, fisico-químics, relatius a les substàncies no desitjables, relatius a les substàncies tòxiques i microbiològics.
	Sabor: qualitat referida al sentit del gust. El sabor és un caràcter organolèptic. El gust de l'aigua pura no és agradable; diem que una aigua té bon gust si la seva composició fa que li trobem un sabor agradable. De qualsevol manera, no és prudent beure aigua de les fonts sense saber si és potable o no, moltes vegades aigües de molt bon sabor poden produir problemes intestinals degut als microorganismes que contenen.
	Caràcters organolèptics: les característiques organolèptiques de l'aigua són el color, la turbidesa, l'olor i el sabor. L'aigua potable ha de ser incolora, transparent, tenir un sabor agradable i no fer olor. El sabor i l'olor són dues característiques relacionades entre elles.
	Caràcters físico-químics: els caràcters físics controlables, entre altres, són: la temperatura, que no ha de superar els 25ºC  el pH, que ha de tenir valors entre 6,5 i 8,5 i en cap cas superar el valor de 9,5. Consulta la MUD Una escala útil.  Els caràcters químics es refereixen a les concentracions de substàncies que conté l'aigua, que no poden superar unes determinades concentracions. Algunes d'aquestes substàncies són indispensables per al bon desenvolupament de l'organisme humà: la falta de calci pot produir raquitisme als infants, la falta de ferro provoca l'anèmia, el sodi i el potassi intervenen en la producció i transmissió de missatges nerviosos. Però, cadascuna d'elles en excés pot ser perjudicial per a l'organisme.
	Concentracions de substàncies:   Substàncies Fórmula Concentracions        guia màximes permeses Clorurs Cl- 25 mg/L - Sulfats SO42- 25 mg/L  250 mg/L  Calci Ca2+ 100 mg/L  - Magnesi Mg2+ 30 mg/L  50 mg/L Sodi Na+ 20 mg/L  150 mg/L  Potassi K+ 10 mg/L  12 mg/L  Alumini Al3+ 0,05 mg/L  0,2 mg/L  Oxigen O2 75% de saturació - Diòxid de carboni CO2 variable -
	Caràcters relatius a substàncies no desitjables: hi ha altres substàncies que encara que puguin estar contingudes a les aigües, la seva presència no és desitjable i, per tant, ha de ser mínima, no pot superar 100 micrograms per cada litre d'aigua. Entre aquestes hi ha: nitrats, nitrits, amoníac, hidrocarburs, fòsfor, fluor, cobalt, bari, plata, etc.
	Caràcters relatius a substàncies tòxiques: les substàncies tòxiques són aquelles que com el mercuri, níquel, plom, plaguicides etc., no poden superar els 50 micrograms per litre, ja que en quantitats superiors són causa de diverses malalties.
	Caràcters microbiològics: no poden ser presents en l'aigua potable cap dels microorganismes bacterians o vírics causants de trastorns, principalment intestinals. Són eliminats amb tractaments químics de les aigües.
	mg/L: és una unitat de concentració de les dissolucions que indica els mil·ligrams de solut que estan dissolts en un litre de dissolució.
	Ió: àtom o conjunt d'àtoms que tenen càrrega elèctrica positiva o negativa. Totes les substàncies dissoltes a les aigües minerals són ions.
	Hidrogencarbonat: nom actual de la substància que es coneix tradicionalment com bicarbonat (HCO3-).