 |
Bon profit! Cadenes i xarxes trňfiques |
 |
 |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
Productors i consumidors
Els vegetals, i també les algues, fabriquen els nutrients grŕcies
a la fotosíntesi.
Per aquesta raó, s’anomenen productors, perquč són capaços
de produir per si sols tots els materials del seu cos.
Els animals, els fongs i molts microorganismes s’aprofiten dels productors per obtenir aliment. Són els consumidors. Els consumidors que s’alimenten dels productors són els herbívors. En canvi, els que s’alimenten d’altres animals reben el nom de carnívors.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
Nivells trňfics i cadenes alimentŕries
El conjunt d’organismes que s’alimenten de la mateixa manera constitueixen
un nivell
trňfic. Totes les plantes d’un bosc constitueixen el nivell trňfic
de productors. Els herbívors són consumidors primaris. Els consumidors
secundaris s'alimenten dels herbívors. També hi ha consumidors terciaris
que mengen els consumidors secundaris.
S’anomena cadena alimentŕria o trňfica el conjunt de
relacions d’alimentació que es donen entre els diferents nivells trňfics.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
Cadenes i xarxes alimentŕries
És molt rar que un animal depengui únicament d’un altre per a la seva
alimentació. El més comú és que un mateix depredador s’alimenti de
preses
de diferents espčcies, o que una mateixa presa, un herbívor per exemple,
pugui ser menjada per dues espčcies depredadores.
Mai no es pot parlar de cadenes alimentŕries senzilles, ja que, generalment,
hi ha connexions amb altres cadenes. El conjunt de cadenes trňfiques
interconnectades s'anomena xarxa
alimentŕria o trňfica.
|
|
|
|
|
