FITXA 4:
ELS APARELLS DE MESURA D'UNA ESTACIÓ METEOROLÒGICA
UNITAT 2

 

ESTACIÓ METEOROLÒGICA

Una estació meteorològica consta d'un conjunt d'instal·lacions i d'aparells meteorològics per mesurar in situ i a nivell de terra diverses variables meteorològiques. Les dades meteorològiques es poden adquirir de manualment o automàticament (mitjançant un processador). Una part dels instruments han d'estar protegits de la incidència de la radiació solar i per això s'instal·len dins de la gàbia meteorològica. D'altres són exteriors (com l'anemòmetre, penell, mesuradors de precipitació, insolació i radiació solar, entre d'altres) i, finalment, n'hi ha que s'acostumen a instal·lar en dependències annexes a la gàbia meteorològica (baròmetre).

 

Els aparells de mesura

 

BARÒMETRE: Els baròmetres mesuren la pressió de l'aire. El que fan realment és mesurar el pes d'una columna d'aire que s'extèn des del barròmetre fins al cim de l'atmosfera. S'utilitzen tres tipus de baròmetres: el de mercuri, l´aneroide i el barògraf. El baròmetre de mercuri té un disseny tan senzill que s'ha utlitzat des de que va ser inventat per Torricelli l´any 1642. Avui és encara el baròmetre més utilitzat. Els canvis en l'altura de la columna de mercuri es mesuren en mil.límetres de mercuri, hectopascals o en milibars.Els baròmetres aneroides no són tan precisos com els de mercuri, pero són molt més petits i barats.

 

 

TERMÒMETRE:El termòmetre és el sensor tèrmic que mesura la temperatura.Necessitem un termòmetre de màxima i mínima o, si volem filar més prim, un que mesuri la temperatura màxima i un altre per la mínima. El funcionament és de tots conegut però cal recordar que és imprescindible baixar els indexos després de prendre nota de les dades.Les mesures de temperatura màxima i mínima es fan una vegada cada dia. Els sensors de tempertura s´han de situar a l´interior de la gàbia meteorològica.

 

HIGRÒMETRE I PSICRÒMETRE: La quantitat de vapor d´aigua que conté l´aire pot variar a nivell temporal i espaial. La humitat es mesura emprant els psicròmetres i els higròmetres.El psicròmetre mesura la diferència entre la temperatura de l´aire (proporcionada pel termòmetre sec) i la que indica un termòmetre humit (que té humitejat el seu dipòsit). Una escala de conversió permet convertir la diferència de temperatures a humitat relativa.El psicròmetre consta de dos termòmetres: un sec i un altre amb el dipòsit de mercuri recobert d'una roba que parteix d'un petit dipòsit amb aigua i que té la funció de mullar contínuament el termòmetre. El higròmetre té l'avantatge de que dóna directament les dades i de que és força més econòmic però no és gaire precís.

 

PLUVIÒMETRE:El pluviòmetre serveix per a mesurar la quantitat de pluja caigua en un interval determinat de temps. Per a determinar la quantitat de pluja es fa servir una proveta graduada on es fan les lectures directament en mm o litres per metre quadrat. Consta d'un vas cilíndric, que recull l'aigua que li aporta un embut prou fons, per que les gotes no surtin rebotades. D'aquesta manera, tota l'aigua recollida es conserva en el vas interior, protegida de l'evaporació por l'estretó de la boca de l'embut. Acostuma a anar pintat de blanc per minimitzar l'absorció de radiació i reduir l'evaporació.

 

 

ANEMÒMETRE:Mesura la velocitat del vent. L'anemòmetre més usual és el de cassoletes. Consisteix en una creu de tres o quatre braços amb una cassoleta semiesfèrica buida al final de cada un i que pot girar al voltant d'un eix. Entre els inconvenients d'aquest aparell cal citar la dificultat per mesurar vents intensos (o molt febles) i el seu temps de resposta, que no li permet apreciar variacions ràpides de la velocitat. És força coneguda una taula (Beaufort) que, d'una forma aproximada, ens indicar la velocitat del vent a partir dels seus efectes ( si es mouen les fulles d'un arbre, si són les branques, etc.)

 

PENELL:Ens indicarà la direcció del vent. Tots coneixem altres mitjans que poden substituir aquest aparell, des de mullar el dit i aixecar-lo per saber d'on bufar el vent fins llençar una mica de terra a l'aire. Hem de tenir en tots els casos molt clara la situació dels punts cardinals. El nom d'un vent fa referència a la direcció d'on procedeix:del nord, del sud-est,etc., encara que a cada lloc els vents més típics reben noms populars, com a Catalunya la tramuntana, el llevant,etc.

Document sobre la Rosa dels Vents

 

Imprimir
Pàgina Següent