Els elements de la partitura

Marca amb el punter el símbol del qual vulguis la definició

Tornar a inici

El pentagrama i els seus elements:

La clau de sol Armadura Indicació del compàs Doble barra final Línia divisòria Línia divisòria Línia divisòria Línia divisòria Compàs Compàs Compàs Compàs Compàs


Símbols i valors musicals:

Negra Silenci de negra Silenci de blanca Corxera Silencia de corxera Blanca Nota amb bemoll Semicorxeres Slencis de semicorxeres Nota amb becaire Nota amb diesi Silenci de negra Silenci de negra Corxera Silenci de corxera Slenci de negra Negra Negra Clau de Sol Armadura Indicació del compàs quaternari Doble barra final

 

La clau de Fa Armaduira Indicació del compàs ternari Nota amb puntet Nota amb doble diesi Treset de negres Notes lligades Treset de corxeres Nota amb puntet Doble barra Canvi de compàs Rodona Barra de repetició Corxera Negra Silenci de negra



Glossari de termes

Clau de sol: signe que es col·loca al començament per a indicar on queda situada la nota sol. Normalment aquesta clau el situa a la segona línia de manera que aquesta seria la posició de la nota sol:

Indicació del compàs: és la indicació que, juntament amb la clau i l'armadura, figura al començament i ens indica en quin compàs està escrita la composició. Aquest pot ser 2/4, 3/4, 4/4, 6/8, etc. La part del numerador indica el temps de cada compàs i la part del denominador ens indica el valor rítmic de cada unitat de temps. Així, el 4 vol dir valor de negra. En el cas de 8 vol dir corxera.

Armadura: les alteracions que afecten de manera constant determinades notes es poden indicar al principi de la partitura i conformen el que se'n diu l'armadura. És aquesta la que en indica la tonalitat de la composició musical.

Armadura de la tonalitat en sol major

Armadura de la tonalitat en fa major

Línies divisòries: s ón les línies verticals que separen els compassos escrits al pentagrama. Aquestes línies divisòries acostumen a portar el número del compàs corresponent per facilitar la localització ràpida de qualsevol passatge musical.

Barra de repetició: és una barra amb dos punts que indica el començament i el final d'un passatge que s'ha de repetir.

Doble barra: és una barra de separació de compàs però que, a més, indica un canvi important com, per exemple, un canvi de tonalitat o un canvi de compàs.

Doble barra final: és la barra vertical que marca el final de la composició.

Corxeres: figures rítmiques que equivalen a la meitat d'una negra i al doble d' una semicorxera.

Semicorxeres: figures rítmiques que equivalen al doble d'una fusa i a la meitat d'una corxera.

Negres: figura rítmica que equival al doble d'una corxera i a la meitat d'una blanca.

Compassos: unitat de mesura del ritme i que consta d'un nombre determinat de parts o temps. Aquestes parts o temps varien en funció del tipus de compàs: compàs binari vol dir que consta de dos temps; compàs ternari vol dir de tres temps; compàs quaternari vol dir de quatre temps

Negra: és la figura que equival a la meitat d'una blanca i al doble d'una corxera.

Silenci de negra: és el signe que indica un silenci amb valor de negra.

Silenci de blanca: és el signe que indica un silenci amb valor de blanca.

Silenci de corxera: és el signe que indica un silenci amb valor de corxera.

Blanca: és el valor rítmic que val el doble que la negra i la meitat de la rodona.

Bemoll: és el signe que indica que la nota que afecta baixa mig to.

Silencis de semicorxeres: és el signe que indica un silenci amb valor de semicorxera.

Becaire: és el signe que indica que la nota a la qual acompanya deixa d'estar afectada per una alteració prèvia.

Diesi o sostingut: és el signe que indica que una nota ha de pujar mig to.

Doble diesi: és el signe que indica que una nota ha de pujar un to (dos semitons).

Pentagrama: són les cinc línies sobre les quals s'escriuen les notes.

Clau de fa: igual que a la clau de sol, és el signe que apareix al principi de la partitura per situar en quin lloc del pentagrama estarà situada la nota fa.

Puntet: la nota que va acompanyada per un puntet augmenta el seu valor rítmic en la meitat. De manera que si, per exemple, tenim una negra amb puntet el resultat serà el d'una negra més una corxera, o el que és igual, a tres corxeres.

Treset: és una divisió irregular d'una pulsació, ja que en aquest cas s'ha de dividir en tres parts. Els valors que formen un treset equivalen al mateix valor rítmic que dos. Per exemple, un treset de negres és igual a dues negres, o un treset de corxeres valdria igual que dues corxeres.

Lligadura: és el signe que uneix dues notes seguides i serveix per allargar el valor de la primera sobre el valor de la segona de manera que tot soni como una sola nota. Dues negres lligades equivalen a una blanca. Una negra i una corxera equivalen a tres corxeres..., etc.

Rodona: és el valor rítmic que val el doble que una blanca. Una rodona ompliria un compàs quaternari 4x4.

Escales pentatòniques: són les escales que només tenen cinc notes amb la peculiaritat que no tenen semitons. Per exemple, l'escala pentatònica de do tindria aquestes notes: do, re, mi, sol, la, si.

Començament anacrusi: és el començament de cançó en temps dèbil. Per tant, aquest primer compàs està incomplet i no es té en compte a l'hora de la numeració.