edu365.cat - ESO - Tecnologia

 
Exercicis i problemes 2n cicle Díodes i transistors   ?
 
 

El díode de semiconductor

(Avís: per simplificar la complexitat del model del díode, el reduïm a contactes oberts i tancats sense resistència i sense caigudes de tensió.)

El díode bipolar és un component fabricat amb materials semiconductors que funciona com una vàlvula unidireccional: deixa passar el corrent en un sentit i no en el contrari. Aquesta característica té moltes aplicacions en circuits electrònics.
El seu símbol és:


Té forma de punta de fletxa, la qual indica el sentit que el díode permet el pas del corrent.

El terminal per on pot entrar el corrent s'anomena ànode (A), i el terminal de sortida s'anomena càtode (K).

El díode té dos estats possibles: conducció i blocatge.

L'estat de conducció es produeix quan el díode deixa passar el corrent a través seu, és a dir, hi ha un flux de corrent de l'ànode al càtode.

El díode està en conducció si el sentit del corrent que pot proporcionar el generador coincideix amb el sentit de pas que permet el díode.

Aleshores, es diu que el díode té polarització directa. En aquesta situació podem dir que el díode es comporta com un interruptor tancat, simbòlicament es pot representar:


La caiguda de tensió entre l'ànode i el càtode és molt petita, té un valor aproximat a 0,6 V, però se li pot assignar un valor igual a zero.

L'estat de blocatge és quan el díode no deixa passar el corrent a través seu, és a dir, no hi ha flux de corrent. En aquesta situació:

El díode bloqueja el pas del corrent si el sentit del corrent que pot proporcionar el generador no coincideix amb el de pas del díode.

Aleshores, es diu que el díode té polarització inversa. En aquesta situació podem dir que el díode es comporta com un interruptor obert, simbòlicament es pot representar:

El díode LED

El díode LED és un díode emissor de llum (de l'anglès: Light Emitting Diode). Es tracta d'un díode de semiconductor que, a efectes elèctrics, té un comportament idèntic als díodes bipolars, però amb la característica d'emetre llum quan està en conducció. Transforma l'energia elèctrica en energia lluminosa.

El seu símbol és:

L'emissió de llum es produeix quan el díode és en estat de conducció. En estat de conducció, la caiguda de tensió entre ànode i càtode és UAK = 1,5 V. La intensitat lluminosa que genera depèn del corrent que el travessa, habitualment funcionen amb intensitats compreses entre 10 i 30 mA.

El circuit d'aplicació típic és el següent:

El resistor té la funció de limitar la intensitat del corrent (normalment entre 10 i 30 mA) que travessi el LED, i adequar-la a la lluminositat requerida.

El valor d'R serà en , si les tensions són en V i la intensitat en A.

Vegem un exemple. Un LED que ha de funcionar a partir d'una pila de 9 V, necessita un resistor que limiti el corrent del circuit a 15 mA, aleshores el seu valor es calcula:

El valor de resistència de 500 no coincideix amb cap valor normalitzat, els valors normalitzats més propers són 470 i 510 . Per muntar el circuit real, haurem d'escollir entre un d'aquests valors, en concret, el més proper, que és el de 510 .

El transistor

El transistor és un component format per tres parts de semiconductor, que s'anomenen col·lector, base i emissor. Físicament, la base sempre està entre l'emissor i el col·lector.

La combinació de tipus de semiconductor dóna lloc a dos tipus de transistor:

- Transistor NPN

La distribució de les capes de semiconductor i el seu símbol:

- Transistor PNP

La distribució de les capes de semiconductor i el seu símbol:

El transistor pot funcionar de dues formes que permeten aplicacions diferents:

- Mode lineal
- Mode no lineal o de commutació

El segon mode és el que s'empra en aplicacions basades en dos estats estables o binaris, en els sistemes digitals i una bona part d'automatismes.

El transistor en commutació

(Avís: per simplificar la complexitat del model del transistor, el reduïm a contactes oberts i tancats sense resistència i sense caigudes de tensió.)

El mode de treball del transistor en commutació és similar al funcionament d'un interruptor, té dues situacions o estats definits:

- Estat obert o de no conducció (OFF). Presenta una resistència infinita.
- Estat tancat o de conducció (ON). Presenta una resistència zero.

El control de l'estat de sortida del transistor, format pels terminals de col·lector-emissor, s'efectua a través del terminal de base.

Per analitzar aquest fenomen en detall, fixem-nos primer en els sentits dels corrents al transistor. Els sentits varien segons el tipus de transistor, si és NPN o PNP. L'emissor, que en el símbol està representat amb una punta de fletxa per diferenciar-lo del col·lector, indica el sentit que pot seguir el corrent en aquest terminal.

Al transistor NPN:

- El corrent d'emissor (Ie) surt de l'interior a l'exterior.
- El corrent de col·lector (Ic) entra al transistor.
- El corrent de base (Ib) entra al transistor.

Les intensitats del transistor segueixen una relació numèrica que s'acompleix en els dos modes de funcionament i en els dos tipus de transistor. El valor de la intensitat d'emissor és la suma dels valors de les intensitats de base i de col·lector:

Ie = Ib + Ic

El transistor, a efectes del corrent, es comporta com un nus d'on entren o surten dos corrents (Ib i Ic) i un altre corrent que va a l'inrevés dels altres (Ie).

La intensitat de base, que és la que controla l'estat del transistor, és molt petita en relació a les altres dues, Ie i Ic. Aleshores, per aproximació, es pot dir que les intensitats de col·lector i emissor pràcticament tenen el mateix valor.

Ie = Ic

Pel que fa a les diferències de potencial entre els terminals, també segueixen una relació sempre que s'usin els seus valors absoluts:

Uce = Ucb + Ube

La tensió entre base i emissor, Ube, en estat de conducció, val aproximadament 0,65 V. Tenint present que aquests valors normalment són molt petits en relació a la tensió d'alimentació, els podem considerar de valor zero i això constitueix una simplificació:    Ube = 0    Uce = 0

Sintetitzant, en estat de conducció, el transistor es comporta com un interruptor tancat controlat per un petit corrent a la base, el corrent commutat pel transistor passa entre col·lector i emissor (NPN), la tensió entre col·lector i emissor és zero.

En estat de blocatge, la situació del transistor canvia, no hi ha corrent a la base, per tant, la conducció no existeix entre col·lector i emissor (NPN): no és possible que hi hagi corrent, aleshores, el transistor es comporta com un interruptor obert.

Vegem un exemple: com es pot usar un transistor per encendre i apagar una bombeta.

El circuit per controlar una bombeta amb un interruptor consta de tres elements:

- La bombeta
- La font d'alimentació
- L'interruptor

Per controlar aquest circuit amb un transistor, s'ha de substituir l'interruptor per un transistor. Vegeu aquest procés gràficament amb els esquemes següents:

El corrent que passa a través de la bombeta és el que s'ha de controlar a través del transistor, i aquest ho fa entre els terminals de col·lector i emissor (transistor NPN), els quals substitueixen els terminals de l'interruptor. El terminal de base i emissor permeten efectuar el control del transistor, i per tant, de l'estat de la bombeta.

Si el terminal de base rep corrent en el sentit d'entrada, provocarà l'estat de conducció del transistor (ON), i els terminals de col·lector-emissor permetran el pas del corrent a través del circuit, i s'encendrà la bombeta. Vegeu l'esquema:

La intensitat de corrent del col·lector vindrà donada per la bombeta i la tensió del generador. Així, si Ug = 12 V i la bombeta té un valor nominal de 12 V / 0,1 A, el corrent de col·lector quan el transistor és en conducció serà de 0,1 A.

Per aconseguir l'estat de blocatge (OFF), s'ha d'eliminar el corrent de base. Això es pot fer de dues maneres:

- Desconnectant el resistor de polarització de base (Rb), i deixant-lo a l'aire (connexió flotant). Això presenta el problema que és molt sensible als paràsits i aquests poden crear un estat d'inestabilitat en el transistor, i aleshores, la bombeta pot no quedar totalment apagada.

- Connectant el resistor de polarització de base (Rb) al terminal negatiu de la font d'alimentació. Amb aquesta connexió s'elimina el problema de la sensibilitat als paràsits del circuit anterior.
 

Autors: Jordi Regalés i Jaume Riera