Origen de l'euro: una nova moneda, una nova cara

El símbol de l'euro s'inspira en l'alfabet grec, concretament en la lletra èpsilon. S'escullí aquest símbol en referència a la inicial d'Europa [E] i per les arrels d'origen de la civilització europea amb la grega.

Sobre la lletra d'origen grec s'hi han introduït modificacions com el doble traçat central, que vol representar l'estabilitat de la moneda.

El disseny de la cara comuna de les monedes és obra de Luc Luycx, de la Reial Fàbrica de Monedes de Bèlgica, i simbolitza la unió d'Europa representada per un mapa de la Unió Europea sobre un fons de línies transversals amb les estrelles de la bandera europea. A les monedes d'1, 2 i 5 cents es destaca el lloc que ocupa Europa en relació a la resta del món, mentre que a les monedes de 10, 20 i 50 cents es representa la Unió com a conjunt de països. Finalment, les monedes d'1 i 2 euros venen a simbolitzar l'anel·lada Europa sense fronteres. Per l'altra cara de les monedes apareixeran els símbols nacionals de cada país membre.

El disseny dels bitllets, és de Robert Kalina, del Banc Central d'Àustria i els símbols que apareixen estan relacionats amb moviments històrics del patrimoni europeu. Les finestres i portes simbolitzant l'esperit d'obertura i cooperació es perfilen a l'anvers dels bitllets, mentre que la imatge d'un pont d'èpoques concretes al revers simbolitza la comunicació entre els pobles europeus i entre Europa i la resta del món.