Les cares de la pesseta
Ara que ens deixarà, cal
tenir en compte que la pesseta és una moneda centenària,
la qual desapareixerà després de 133 anys d'existència.
Sobre l'origen de la pesseta
hi ha múltiples teories, la més extesa és la que
afirma que sorgí a Catalunya com a moneda que la gent anomenava
"peceta" (=piececita en castellà), i designava a una petita
moneda de plata, terme que s'assimilà en castellà posteriorment.
No obstant, la primera moneda
que duia encunyat el nom de pesseta no sorgí fins el 1808, any
de la Guerra de la Independència (període de José
Bonaparte), fabricades només a la ciutat de Barcelona en monedes
de mitja, una i dues pessetes i mitja. Un any més tard a la ciutat
de Girona s'encunyaren les monedes de cinc pessetes, anomenades duros.
Però la pesseta a tota
Espanya, sorgí de la Revolució (setembre de 1868) com
a símbol de la ruptura amb el passat d'Espanya i l'inici d'una
nova etapa de modernitat del país. El 19 d'octubre de 1868 Laureano
Figuerola, ministre d'Hisenda del Govern provisional, firmà el
decret de creació de la pesseta. Abans del 1868 no existia el
valor d'una moneda, mentre fos d'or o plata era acceptada d'igual forma.
Només n'importava la puresa del material amb el qual estava encunyada
i el seu pes. Amb el sorgiment de la pesseta, el nou govern espanyol
aspirava aconseguir l'alineació d'Espanya amb les nacions europees
que formaven la Unió Monetària Llatina [UML] formada
el 1864 per: França, Bèlgica, Itàlia i Suïssa.
Sigui com sigui, amb el decret
es pretengué establir una nova moneda, i per tant calia donar-li
una imatge. D'aquesta manera, la primera pesseta oficial de la nostra
història pesava 5 grams, imitant la seva homòloga francesa i seguint l'esperit d'unir-se a la UML, fixant per tant el seu valor en
el mateix que el franc francès.
Per altra banda, el gravat que
en ella s'hi podia contemplar tenia el seu sentit:
- "una al·legoria de la matrona Hispània
reclinada damunt la Península Ibèrica amb els Pirineus
al seu darrera i Gibraltar als peus"
(El Periòdico, suplement dominical, 4 març de 2001).
Aquesta s'inspira en la moneda romana d'Adrià.
Però aquesta cara canvià
al llarg de la nostra història convertint-se en tot un mirall
de la mateixa.
La darrera remesa de bitllets
es van fabricar el 21 de novembre de 2000 a la Fàbrica de la
Moneda i Timbre, on es fabriquen des de 1940. Les darreres pessetes
es van fabricar a mitjans de 2001.
