| |
 |
|
 |
| |
|
|
| |
|
“No sé ben bé per què faig
música. Crec que és l'única cosa amb què em
trobo a mi mateix, que és l'única cosa que sé fer.
Per mi fer música no es limita només a tocar, sinó també a
compondre. Compondre una melodia és el que em produeix més
satisfacció: sentir el que acabes d'idear és una sensació molt
superior a la de limitar-se a interpretar els temes dels altres.
D'entre totes les cançons que he fet per a Lax'n'Busto, n'hi
ha dues que em fan senir especialment orgullós: la “Cançó de
pagès” i “Inevitable relació”, del darrer disc Morfina .” |
| |
 |
 |
La música va fer acte de presència ben
aviat a la vida de Pemi Rovirosa, i el primer instrument que va tocar
va ser una harmònica que li va caure a les mans quan tenia 11
o 12 anys. Poc després va tenir la primera guitarra, una espanyola
que havien regalat al seu pare. Aquest instrument el va fascinar tant
que mai l'ha deixat de tocar. Més tard, ja de gran, es va comprar
un piano, però mai no l'ha arribat a estudiar; el considera
un instrument per improvisar i passar-s'ho bé i el fa servir
d'ajuda a l'hora de compondre.Ha cursat estudis de guitarra, al principi
de tot amb un professor particular del Vendrell; tot i que aquestes
classes no van durar gaire temps, ja van servir per fer entendre al
jove Pemi Rovirosa el món de la guitarra moderna i adonar-se
que si en volia aprendre hi hauria de dedicar moltes hores. |
|
Anys més tard va
reprendre els estudis de guitarra a L'Aula de Música Moderna
i Jazz de Barcelona, on també va estudiar altres assignatures
com solfeig, harmonia, arranjaments… i més endavant va alternar
aquests cursos amb algunes classes al Taller de Músics de
Barcelona. Així i tot, Pemi Rovirosa considera que per fer
música els estudis no ho són tot, que hi ha una part
creativa que és la més important de totes, sense la
qual és molt difícil que agradin les composicions.
El 1986 va començar a tocar amb Lax'n'Busto, grup que a poc
a poc es va anar consolidant i li va permetre una estabilitat econòmica;
de fet, Lax'n'Busto s'ha convertit en l'experiència que l'ha
forjat més com a músic. El mateix Rovirosa ho reconeix
i assegura que “amb els Lax'n he après tot el que sé sobre
el món de la música”. |
|
De moment porten publicats
vuit discos de llarga durada i ja tenen al cap l'enregistrament d'un
nou treball, segurament resultat d'un concert en directe. A banda de
la seva feina al grup, també imparteix classes de guitarra a
l'escola de música de Banyeres del Penedès i dedica part
del seu temps a la tasca de productor de bandes com Mai Toquem Junts,
Tsunamy, Noise Doctors, Malgrat Tot, La Suite, Flai i La Caixa Fosca. |
|
|
 EMILIANO
ZAPATA . Lletra:Jesús Rovira. Música:Jesús
Rovira i Pemi Rovirosa. |
|
 Vas
de punt?…o què!!! (DiscMedi,
1989) |
|
 Lax'n'Busto (DiscMedi,
1991) |
|
 Inurted (DiscMedi,
1992) |
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
 Qui
ets tu? (DiscMedi, 1993) |
|
 La
caixa que puja i baixa (DiscMedi, 1995) |
|
 A
l'Auditori (DiscMedi, 1996) |
|
| |
|
|
|
|
|
|
| |
 Sí (DiscMedi,
1998) |
|
 Llença't (DiscMedi,
2000) |
|
 Morfina (DiscMedi,
2003) |
|
|
 Maleficio (DiscMedi,
2002) |
|
|
|
|
|
|
EMILIANO
ZAPATA . Lletra:Jesús Rovira. Música:Jesús
Rovira i Pemi Rovirosa.
