Rock a les aules | què és? | pemi rovirosa | cris juanco | pep sala |agenda dels instituts |
   
     
    “No sé ben bé per què faig música. Crec que és l'única cosa amb què em trobo a mi mateix, que és l'única cosa que sé fer. Per mi fer música no es limita només a tocar, sinó també a compondre. Compondre una melodia és el que em produeix més satisfacció: sentir el que acabes d'idear és una sensació molt superior a la de limitar-se a interpretar els temes dels altres. D'entre totes les cançons que he fet per a Lax'n'Busto, n'hi ha dues que em fan senir especialment orgullós: la “Cançó de pagès” i “Inevitable relació”, del darrer disc Morfina .”
 

La música va fer acte de presència ben aviat a la vida de Pemi Rovirosa, i el primer instrument que va tocar va ser una harmònica que li va caure a les mans quan tenia 11 o 12 anys. Poc després va tenir la primera guitarra, una espanyola que havien regalat al seu pare. Aquest instrument el va fascinar tant que mai l'ha deixat de tocar. Més tard, ja de gran, es va comprar un piano, però mai no l'ha arribat a estudiar; el considera un instrument per improvisar i passar-s'ho bé i el fa servir d'ajuda a l'hora de compondre.Ha cursat estudis de guitarra, al principi de tot amb un professor particular del Vendrell; tot i que aquestes classes no van durar gaire temps, ja van servir per fer entendre al jove Pemi Rovirosa el món de la guitarra moderna i adonar-se que si en volia aprendre hi hauria de dedicar moltes hores. Anys més tard va reprendre els estudis de guitarra a L'Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona, on també va estudiar altres assignatures com solfeig, harmonia, arranjaments… i més endavant va alternar aquests cursos amb algunes classes al Taller de Músics de Barcelona. Així i tot, Pemi Rovirosa considera que per fer música els estudis no ho són tot, que hi ha una part creativa que és la més important de totes, sense la qual és molt difícil que agradin les composicions. El 1986 va començar a tocar amb Lax'n'Busto, grup que a poc a poc es va anar consolidant i li va permetre una estabilitat econòmica; de fet, Lax'n'Busto s'ha convertit en l'experiència que l'ha forjat més com a músic. El mateix Rovirosa ho reconeix i assegura que “amb els Lax'n he après tot el que sé sobre el món de la música”. De moment porten publicats vuit discos de llarga durada i ja tenen al cap l'enregistrament d'un nou treball, segurament resultat d'un concert en directe. A banda de la seva feina al grup, també imparteix classes de guitarra a l'escola de música de Banyeres del Penedès i dedica part del seu temps a la tasca de productor de bandes com Mai Toquem Junts, Tsunamy, Noise Doctors, Malgrat Tot, La Suite, Flai i La Caixa Fosca.
EMILIANO ZAPATA . Lletra:Jesús Rovira. Música:Jesús Rovira i Pemi Rovirosa.

 
 

Vas de punt?…o què!!! (DiscMedi, 1989) Lax'n'Busto (DiscMedi, 1991) Inurted (DiscMedi, 1992)
         
  Qui ets tu? (DiscMedi, 1993)   La caixa que puja i baixa (DiscMedi, 1995)   A l'Auditori (DiscMedi, 1996)  
         
  (DiscMedi, 1998)   Llença't (DiscMedi, 2000)   Morfina (DiscMedi, 2003)  

 

Maleficio (DiscMedi, 2002)    

 

Rock a les aules | què és? | pemi rovirosa | cris juanco | pep sala |agenda dels instituts |