 |
Pep Sala neix a Vic i als disset anys se'n va per primera vegada a la Gran Bretanya,
on estudia música; allà treballa de compositor de bandes sonores
per a la Warner Bross i forma part de dos grups escocesos, Midnite Hour i Eclipse.
A mitjan vuitanta torna a Vic, hi crea una escola de música i coneix,
l'any 1986, Carles Sabater, que es convertirà en un amic i company inseparable.
La trobada es produeix en el transcurs de la gravació d'un programa pilot
per a Televisió de Catalunya (que mai es va arribar a emetre). Tots dos
decideixen formar un grup: Sau. El 1988, surt al carrer el primer treball discogràfic
de Sau, No puc deixar de fumar . El periodista Miquel Calçada,
conegut popularment per ‘Mikimoto', en punxa el tema "Sense estil" al
programa de Cap d'Any de Catalunya Ràdio. Comença una carrera
que a poc a poc s'anirà convertint en tot un èxit. |
 |
El 1992 actuen en directe a la plaça de toros Monumental de Barcelona,
amb la participació de Robbie Robertson, Luz Casal i Phil Manzanera.
El 1993 crea Pep Sala & La Banda del Bar, que dóna sortida a les
seves inquietuds musicals els anys sabàtics de Sau. Paral·lelament
a la feina amb Sau, grup del qual ha estat compositor, colletrista, coproductor,
arranjador i guitarrista de totes les cançons, Pep Sala produeix discos
de diversos grups com Hernández & Fernández, Pixamandúrries,
Tancat per Defunció, I-6, Pàrking, D'Estranquis, Pau Riba, Expreso
de Bohemia, Hèctor Vila o Maria-Josep Villarroya. És compositor
i productor de bandes sonores per a pel·lícules o curtmetratges,
com Laia (1995), dirigida per Jordi Frades, Coses que passen (1995), La
mare s'ocupa de mi (1996) o Cabell d'àngel (2000), |
 |
També compon música
per a teatre ( Canigó , L'estació de
les dàlies , Víctimes del deure , Els
dos germans , El knack …), per a exposicions internacionals
de pintura ( American Suite ), per a espectacles de dansa
( Historie des coleurs ) i per a muntatges de vídeo
i fotografia de Manel Esclusa.
Ha estat el compositor de sintonies
de programes de ràdio i televisió com Aquest
any cent! (Televisió de Catalunya, 1998), els indicatius
de ComRàdio (1999)… o d'espots publicitaris. Acaba de publicar
un disc conjuntament amb l'Orquestra de Cambra Terrassa 48, i està començant
a enregistrar un nou treball que sortirà al mercat el 2004. |
 |