Rock a les aules | què és? | pemi rovirosa | cris juanco | pep sala |agenda dels instituts |
   
     
    “De molt petit vaig descobrir que el que em fascinava més de totes les coses era la música. Mai no he decidit a què em dedicaria perquè ho he tingut sempre molt clar. No vinc de família de músics ni res que s'hi assembli, al contrari, fins i tot era una mica contraproduent voler fer música. No hi ha un perquè raonable. El que em fascina més és la creació, inventar-me una cançó. Puc deixar de fer concerts i d'enregistrar discos, però mai no deixaré de fer cançons. Em posa com una moto!”
 

Pep Sala neix a Vic i als disset anys se'n va per primera vegada a la Gran Bretanya, on estudia música; allà treballa de compositor de bandes sonores per a la Warner Bross i forma part de dos grups escocesos, Midnite Hour i Eclipse. A mitjan vuitanta torna a Vic, hi crea una escola de música i coneix, l'any 1986, Carles Sabater, que es convertirà en un amic i company inseparable. La trobada es produeix en el transcurs de la gravació d'un programa pilot per a Televisió de Catalunya (que mai es va arribar a emetre). Tots dos decideixen formar un grup: Sau. El 1988, surt al carrer el primer treball discogràfic de Sau, No puc deixar de fumar . El periodista Miquel Calçada, conegut popularment per ‘Mikimoto', en punxa el tema "Sense estil" al programa de Cap d'Any de Catalunya Ràdio. Comença una carrera que a poc a poc s'anirà convertint en tot un èxit.

El 1992 actuen en directe a la plaça de toros Monumental de Barcelona, amb la participació de Robbie Robertson, Luz Casal i Phil Manzanera.

El 1993 crea Pep Sala & La Banda del Bar, que dóna sortida a les seves inquietuds musicals els anys sabàtics de Sau. Paral·lelament a la feina amb Sau, grup del qual ha estat compositor, colletrista, coproductor, arranjador i guitarrista de totes les cançons, Pep Sala produeix discos de diversos grups com Hernández & Fernández, Pixamandúrries, Tancat per Defunció, I-6, Pàrking, D'Estranquis, Pau Riba, Expreso de Bohemia, Hèctor Vila o Maria-Josep Villarroya. És compositor i productor de bandes sonores per a pel·lícules o curtmetratges, com Laia (1995), dirigida per Jordi Frades, Coses que passen (1995), La mare s'ocupa de mi (1996) o Cabell d'àngel (2000),

També compon música per a teatre ( Canigó , L'estació de les dàlies , Víctimes del deure , Els dos germans , El knack …), per a exposicions internacionals de pintura ( American Suite ), per a espectacles de dansa ( Historie des coleurs ) i per a muntatges de vídeo i fotografia de Manel Esclusa.

Ha estat el compositor de sintonies de programes de ràdio i televisió com Aquest any cent! (Televisió de Catalunya, 1998), els indicatius de ComRàdio (1999)… o d'espots publicitaris. Acaba de publicar un disc conjuntament amb l'Orquestra de Cambra Terrassa 48, i està començant a enregistrar un nou treball que sortirà al mercat el 2004.

EL TREN DE MITJANIT . Lletra:Carles Sabater, Joan Capdevila i Pep Sala. Música:Pep Sala.

 
 

No puc deixar de fumar (Àudio-Visuals de Sarrià, 1987) Per la porta de servei (Picap, 1989) Quina nit (Picap, 1990)
         
  El més gran dels pecadors (EMI, 1991)   Concert de mitjanit (EMI, 1992)   Junts de nou per primer cop (EMI, 1994)  
         
  Cançons perdudes, rareses, remescles 1986-1995 (On the Rocks, 1995)   Set (RCA, 1995)   Bàsic (Picap, 1996)  
         
  Amb la lluna a l'esquena (Blanco y Negro, 1998)          

 

Nascuts en la boira (Blanco y Negro, 1999) Carpe Diem (Blanco y Negro, 2001) Una nit amb orquestra (Picap, 2003)

 

Fins que calgui (On the Rocks, 1993) Paranys de la memòria (Picap, 1997)  

 

Rock a les aules | què és? | pemi rovirosa | cris juanco | pep sala |agenda dels instituts |