iena, molt més rica musicalment i amb moltes oportunitats per a un músic jove com ell. Viena tenia més de 200.000 habitants i diversos teatres d'òpera i de teatre.

Com que ja no tenia una feina estable, va haver de treballar molt per a poder sobreviure, peró se'n va sortir: componia música de cambra, feia concerts com a virtuós del piano, componia òperes i música per al teatre, donava classes... no parava! Mentre buscava un pis per a viure, va allotjar-se a casa de la senyora Weber, la mare d'aquella joveneta de qui s'havia enamorat feia anys a Mannheim. Aloysia, la jove cantant, s'havia casat amb un actor, però Wolfgang Amadeus va trigar poc a enamorar-se de la filla petita de la Sra. Weber: Constanze. Encara que al pare de Mozart no li agradava que els dos joves es relacionessin, Wolfgang i Constanze es van casar el dia 4 d'agost de 1782 (Wolfgang tenia 26 anys i Constanze, 19) i van arribar a tenir sis fills. L'any 1785 Leopold Mozart va anar cap a Viena a visitar el seu fill Wolfgang, la seva jove Constanze i el seu primer net, Carl Thomas. Justament en aquells dies Wolfgang va conèixer el compositor més famós de l'època, Franz Joseph Haydn, anomenat El pare de la simfonia. Haydn es va dirigir a Leopold amb aquestes paraules: Com a home honrat i davant Déu us dic que el vostre fill Wolfgang Amadeus és el compositor més gran que conec. Wolgang va dedicar a Haydn sis quartets de corda, van trobar-se molt sovint per parlar de música i es van fer amics. Mozart va aconseguir tenir un públic molt fidel que anava a tots els concerts que ell feia. L'any 1786 va estrenar una òpera titulada Les noces de Figaro: l'èxit va ser tant gran que el públic va demanar que es repetissin gairebé tots els diferents números de l'obra! Les noces de Figaro es va fer molt popular i diferents compositors en van fer arranjaments dels seus fragments. La gent anava pel carrer xiulant trossos de l'obra i fins i tot a la ciutat de Praga van voler que Mozart anés en persona a dirigir-la, ja que estava tenint un èxit espectacular. Wolfgang va anar cap a Praga i allà va compondre la Simfonia núm. 36 que va titular Simfonia Praga, i a més, li van encarregar que escrivís una òpera que es titularia Don Giovanni. A l'octubre de 1787 Mozart i Constanze van tornar a Praga per estrenar Don Giovanni, però Mozart encara no havia acabat l'obra! Es va instal·lar a Praga, va posposar l'estrena dues setmanes i, finalment, el 29 d’octubre es va estrenar Don Giovanni. De retorn a Viena, al novembre va ser nomenat músic de cambra de l'Emperador d'Austria. Aquest càrrec estava molt mal pagat i, a més, l'obligava a compondre música per als balls de palau i per a les festes cortesanes. Aviat va començar a tenir problemes de diners ja que les seves obres ja no estaven tant de moda ni li feien tants encàrrecs. Quan anava just de diners, en demanava al seus amics i, sovint, els regalava alguna composició. Una vegada, en una taverna, un pobre home li va demanar diners a Mozart i ell, com que no en duia, va agafar un paper i va compondre un Minuet allà mateix: Tingui - li va dir- diners no li'n puc oferir però si va amb aquest paper al meu editor, potser li donarà alguns cèntims. Feia temps que Mozart no es trobava gaire bé, tenia molta tos i li feien mal els ossos. Constanze, tampoc estava massa bé i havia anat unes setmanes a un balneari per a recuperar-se. Amb aquest panorama, Mozart va rebre un encàrrec una mica estrany: un home amb una màscara va anar a casa seva i li va encarregar que escrivís una missa de difunts, un Requiem. Mozart va acceptar l'encàrrec ja que anava just de diners i, a més, l'enigmàtic missatger li havia donat força monedes per endavant. La resta dels diners, li va dir, els cobraria quan acabés la feina. Mozart va començar a compondre el Requiem, però aviat el va deixar de banda perquè altres obres van reclamar la seva atenció. Va rebre un encàrrec de l'emperador de Bohemia per escriure una òpera (La clemenza di Tito) i, a més, estava acabant d'escriure'n una altra per ser estrenada a Viena: La flauta màgica. Com és lògic, tanta feina acumulada li havia de fer bullir el cap. Un amic de Mozart va explicar que, un dia, mentre estaven jugant al billar, Wolfgang anava xiulant sense parar. Xiulava una melodia, es quedava aturat, i reprenia altre cop la tonada fent algun canvi. La sorpresa va ser per als seus amics quan van anar a l'estrena de La flauta màgica i van descobrir que allò que xiulava mentre jugava a billar eren els temes principals de l'òpera, és a dir, que mentre feia rodar pilotes sobre la taula de billar, estava component la seva òpera més famosa! La flauta màgica es va estrenar el dia 30 de setembre de 1791 i va aconseguir representar-se més de 200 vegades en tres anys. Un cop estrenades aquestes òperes i quan estava acabant el Concert per a clarinet i orquestra, va tornar a trucar a la porta de casa seva aquell estrany missatger que li havia encarregat el Requiem. Mozart tenia l'encàrrec molt endarrerit, així que va posar-s'hi a treballar de valent. La seva malaltia s'havia anat agreujant i, amb el ritme de treball que havia portat en els darrers mesos, encara es trobava pitjor. En algun moment es va sentir tant malament que es pensava que es moria. Com que, a més a més, estava escrivint una missa de difunts, es va arribar a pensar que aquella música l'estava escrivint per al seu propi enterrament! El cas és que Mozart va morir el dia 5 de desembre de 1791 quan li faltaven poques setmanes per complir els 36 anys, i poques pàgines per acabar el Requiem. Un alumne seu va acabar de compondre l'obra i així Costanze va poder cobrar els diners que faltaven de l'encàrrec. Setmanes més tard es va saber que l'encàrrec l'havia fet un noble (el comte von Walsegg) que volia fer-se passar com el compositor autèntic de l'obra, per això havia enviat un missatger amb la cara tapada i havia volgut guardar el màxim secret sobre el Requiem. A l'enterrament de Mozart no hi va anar gaire gent perquè ja no era un compositor tan famós com ho havia estat deu anys abans (a més a més, diuen que va ploure moltíssim!). Les modes musicals de Viena havien canviat i la música de Mozart ja no era al número 1 de les llistes d'èxits. Així i tot, a mida que van anar passant els anys, les seves obres van tornar a ser populars i, encara ara, no passa un sol dia sense que en un lloc o altre del món s’interpreti La flauta màgica, la Simfonia Paris, el Concert per a dos pianos o alguna altra de les seves més de 600 obres que va escriure.