| |
Situem-nos al mes de març de l'any 1924 al Sindicat de Músics de Barcelona. Els músics de la Cobla Barcelona preparen els seus instruments (el flabiol, el tible, la tenora, el cornetí, el fiscorn, etcètera) per oferir un concert a un il·lustre visitant: el gran compositor rus Ígor Stravinski. Després del concert on el so de la tenora ha estat el protagonista i on s'han pogut sentir composicions dels principals autors catalans, Stravinski es mostra meravellat i s'interessa pel compositor de la darrera obra del programa: la sardana titulada Juny. Els seus amfitrions li diuen que es tracta d'una sardana escrita per un músic i rellotger de Sant Feliu de Guíxols (Girona) que es diu Juli Garreta. Com que Stravinski està de visita per Catalunya (ha vingut a dirigir algunes de les seves obres al Gran Teatre del Liceu), demana als seus amfitrions de poder escoltar més música per a cobla i uns dies després l'Ateneu Barcelonès li dedica una audició de sardanes on es torna a interpretar Juny de Juli Garreta. Quan el públic encara està aplaudint, Stravinski exclama emocionat: Més Garreta, si us plau, més Garreta!. Està clar que Stravinski va quedar molt complagut amb la nostra música!
Uns dies més tard, Stravinski va visitar el músic català més famós de tots els temps: el violoncel·lista Pau Casals. El va anar a veure a la casa que Pau Casals tenia a la platja de Sant Salvador del Vendrell (una casa que quan vulgueu també vosaltres podeu visitar perquè ara és un museu). Pau Casals havia organitzat una nova audició de música i Stravinski va tornar a escoltar...
|
|
