PETROUSHKA Estem a la Gran Plaça de Sant Petersburg, on s'estan celebrant els Carnavals i tot és ple de gent; se senten crits, gresca i música. Botiguers i botigueres, camperols, soldats i vilatans fan un gran rebombori. El crit d'un titellaire interromp la festa: Apropeu-vos, nens i nenes, homes i dones! Apropeu-vos, que la funció de titelles és a punt de començar!. El titellaire toca la flauta i, com per art de màgia, s'obre el teló del teatre de guinyol i apareixen tres titelles immòbils: al mig, la dolça Ballarina; a l'esquerra, el Moro Musa i a la dreta, el titella Petroushka. El titellaire torna a fer sonar la flauta i els tres ninots es desperten i ballen una dansa russa. Ballen tan ràpidament que sembla que els peus no els toquin a terra! El Moro Musa s'apropa a la Ballarina i li fa un petó, aleshores Petroushka s'enfada i li dóna una empenta. El titellaire ordena als titelles que deixin de barallar-se i l'espectacle acaba amb gran èxit. El titellaire torna els ninots al seu lloc i, quan marxa, aquests cobren vida i discuteixen. Petroushka diu que se sent tancat com si estigués en una presó i vol ser lliure; ell pensa que, si no fos perquè és un titella, podria tenir sentiments com una persona. La dolça Ballarina pensa que Petroushka és boig i no li fa cas. Ella prefereix el Moro Musa, que no pensa en coses tan estranyes i que, com ella, també està content de ser un titella. El Moro Musa i la Ballarina ballen un vals, encara que la Ballarina ho fa molt delicadament i el Moro Musa és un autèntic patòs. Petroushka es torna a enfadar i, embogit per la gelosia, es baralla amb el Moro Musa. Aquest obre un bagul, treu una simitarra enorme (una d'aquelles espases corbades que usaven els àrabs) i persegueix Petroushka, que fuig corrent. A fora, a la Gran Plaça, segueixen les festes de Carnaval, els vilatans canten i ballen, hi ha gent disfressada, equilibristes i pallassos. De sobte se sent un gran xivarri que surt de l'interior del teatre de titelles i la gent s'atura per veure què passa: Petroushka surt corrent del teatre, perseguit pel Moro Musa i la seva simitarra. Quan el Moro Musa aconsegueix atrapar-lo, li dóna un fort cop amb l'espasa i Petroushka cau a terra. Els vilatans criden i s'esveren davant del què han vist: no se n'adonen que es tracta de titelles, sinó que creuen que ha estat un atac de veritat. Criden un policia que deté el titellaire: Tu, titellaire, explica'ns què ha passat aquí!. El titellaire riu i recull Petroushka de terra, l'ensenya a tothom perquè vegin que és només un ninot, un titella que no pot tenir vida. El policia i els vilatans respiren tranquils i segueixen la seva festa. Però en aquell moment, el titellaire es gira cap al seu teatre i veu que, a l'escenari, hi ha la figura de Petroushka que els fa burla a tots mentre diu: No patiu, que com que sóc un titella no puc morir, així que aviat tornaré.