EL ROSSINYOL Hi havia una vegada un rossinyol que volava i refilava feliç pels boscos de la Xina. Un soldat del Gran Emperador el va sentir i va quedar meravellat pel seu cant. Com que l'Emperador estava malalt i passava els dies envoltat per la tristor en el seu Palau de Marbre, el soldat va decidir atrapar el rossinyol i portar-li com a obsequi, pensant que amb el seu cant preciós el rossinyol li tornaria l'alegria. Així ho va fer i a partir d'aquell dia l'Emperador va anar recuperant el bon humor i les ganes de viure. Tothom estava encantat amb el cant del rossinyol. L'Emperador el mimava i volia que sempre estigués al seu costat. Un dia, però, va arribar al Palau de Marbre un missatger del Japó amb un regal per a l'Emperador: es tractava d'un rossinyol mecànic al qual només calia donar corda perquè cantés. El Gran Emperador de la Xina i tota la seva cort van quedar meravellats per aquell invent i aviat es van oblidar del rossinyol del bosc. Un bon dia el rossinyol mecànic es va espatllar i ja no va cantar més. L'Emperador va tornar a caure malalt i la tristor el va vèncer de nou. Una nit, quan al Palau de Marbre tothom estava segur que l'Emperador es moriria, el rossinyol del bosc va anar a veure'l a la seva cambra. Va entrar per la finestra, es va posar al costat del llit i va començar a refilar amb el cant més dolç i més bonic del món. Poc a poc l'Emperador es va anar despertant i, en pocs minuts, va estar curat. L'endemà al matí, el Gran Emperador de la Xina es va presentar davant els seus súbdits amb el rossinyol i va dir: Aquest rossinyol ha vençut la mort. Prometo davant vostre que mai més no l'abandonaré i que sempre tindrà la meva protecció. I vet aquí un gos i vet aquí un rossinyol, aquest conte aixeca el vol.