Quan em van regalar el llibre, vaig pensar: "Què m'ha d'explicar a mi, aquest tal David Nel·lo, d'anar amb bicicleta?" Els pedals són el meu fort! Fins i tot al barri em coneixen com el Rei del Manillar. De vailet, pedalejava tan de pressa que arribava als llocs i jo mateix encara no havia sortit de casa... Ningú no s'ho explicava. Vaig guanyar tres curses i mitja i la Volta a Palautordera!

Ara, una bicicleta com la d'en David, el protagonista d'aquest llibre, no la vaig tenir mai. Una autèntica Jack Powell! Quina enveja m'ha fet, aquest xitxarel·lo. I, en canvi, ell ni s'imagina el tresor que té. Ja ho deia, jo, que l'autor del llibre hi entenia, en bicicletes... Total, que em vaig enganxar tant a la història que vaig estar tres dies sense anar al gimnàs.

I quan vaig descobrir el misteri del geni, el gran secret... Me'n vaig anar a veure en Garcia, que vam fer el servei junts i es dedica a construir bicicletes, i jo que li dic: "Garcia, m'has de fer una bicicleta amb una condició: l'has de tenir llesta l'últim dia de l'any, just quan toquin les dotze campanades, ni un segon abans ni un segon després..." I ara ja la tinc. No us penso dir res més: quan us hagueu llegit el llibre ja sabreu el perquè.