Com diria el meu nét, De l’embolic, treu-ne profit! és “una passada”. Que ve a dir, per entendre’ns, que per res del món no us l’heu de deixar perdre. Quina troballa de llibre! Quin envitricoll de ramats perduts, gossos segrestats i cabres robades! I tot dins d’un bosquet que semblava la mar de tranquil.

En Robert de les Cabres, un dels protagonistes, està de pega: per culpa de seguir un ruc sospitós, perd el ramat i el gos. La veritat és que jo me n’hauria alegrat, de perdre les cabres, mireu què us dic. No hi ha qui les aguanti, aquelles cabres! Parlen, criden, juguen, es barallen i no paren mai de queixar-se. En canvi Robertu, el gos, és tant intel·ligent i decidit que, tot solet, desembolicarà la troca. No com la Fifí, la pequinesa de casa, que un dia la vaig regar pensant-me que era un gerro amb flors...

Quan vaig recomanar el llibre als amics del casal tots em tractaven de ximplet. Però quan se’l van llegir, van riure tant, que fins i tot en Garcia, el més saberut de la colla, n’ha fet una versió teatral i la representarem per Sant Esteve.

A mi m’ha tocat fer de cabra, ves tu quina mala sort. I a sobre, si surt bé, convidarem l’autora del llibre, l’Elena O’Callaghan, a l’estrena. La Conxita, la meva senyora, diu que es posarà vestit llarg i li farà un llacet rosa a la Fifí. I en canvi jo hauré de fer el paperina amb un esquellot al coll. Això em passa per llegir tant.