Tot comença quan una nit, enmig d’un bosc, passen tres individus dalt d’un ruc. En Robert i el seu gos d’atura, en Rubertu, ho troben d’allò més sospitós, i decideixen seguir-los. Però ja d’entrada, gos i amo, agafen camins diferents i en Robert, més aviat curt de vista, es perd ben perdut. Mentrestant, el gos caurà en mans dels tres elements que viatgen en ruc i que amaguen intencions molt tèrboles...

“-Ei, tu, gos carronyer, què passa? Que no tens gana, o què?

En Rubertu, que en aquell moment estava elevat al màxim grau d’embrancament mental i li semblava que podia començar a lligar caps, va haver de fer un esforç titànic per tornar a la realitat. Què li acabava de dir aquell individu? Ni que l’haguessin matat, ho hauria recordat. Per més que ho va intentar no se’n va sortir.

-T’he fet una pregunta, gos sarnós! Sempre has de respondre a la segona tu, o què?
Bé. De moment ja sabia que es tractava d’una pregunta. Però quina? Va intentar donar una resposta el més ambigua possible, que servís, al mateix temps, com a resposta a diverses preguntes.

-D’allò... Sí... Molt bé. Una mica. Fantàstic. Tot correcte.”

De l’embolic, treu-ne profit!, pàgina 46