De tots els personatges trio en Rubertu, el gos d’atura. L’elecció no ha estat gens fàcil, perquè tots m’han encantat. De fet, els he demanat un autògraf a cada un i me’ls he penjat al menjador, al costat d’una miniatura de la Torre de Pisa.

Però si al final he triat en Rubertu, és perquè me n’he mig enamorat. És valent, responsable, reflexiu, intel·ligent... Un heroi. I en els moments més durs sempre recorda les paraules de la seva xicota, la Bruna, que sembla un diccionari de refranys amb potes. De fet, ja se’n podria recordar menys, d’aquesta gossota, i fer-me cas a mi, que tinc molt de món i també en sé de frases fetes i refranys. Per exemple, ara en recordo un que sempre deia la meva iaia: “Si no vols gos, no vagis a la gossera”, i tenia molta raó.

Mira, ara m’he enfadat. Me’n vaig a l’agència a veure si tenen alguna oferta de viatge per al cap de setmana i així em trec en Rubertu del cap, au!