Resulta que una nena de vuit anys té un gran neguit: no sap quina és la seva vocació. I això li porta un munt de maldecaps impressionant! No té gens clar a què es dedicarà quan sigui gran: potser bombera, potser regadora, o monja o fins i tot santa! I quan li sembla que ja ha trobat el veritable camí de la seva vida... sempre hi ha alguna cosa que li aixafa la guitarra. Però com que mentre rumia i busca també aprèn i creix, al final descobrirà allò que més li agrada.

“-Pare, puc parlar un moment amb vostè?
-Digues –em respon sense alçar els ulls del paper.
-Ja sé què seré de gran.
-Ah, sí? –Continua sense mirar-me. Quina llauna ser la petita de casa! Segur que a la meva germana l’escoltaria amb tota l’atenció del món. Doncs ara veurà del que sóc capaç! I, molt segura, li dic:
-Sí. Ho he pensat bastant i crec que m’agradaria. Vull ser bombera..”

Cul de mal seient, pàgina 65.

Fa bona pinta, oi?

Autora: Mercè Company
Títol: Cul de mal seient
Il·lustrador: J. M. Lavarello
Editorial: Baula
Col·lecció: Ala delta, 29
Barcelona, 1991
ISBN: 84-479-0334-6