Momo és una nena molt i molt especial que viu a les ruïnes d’un amfiteatre als afores d’una gran ciutat. I voleu saber per què és tan especial? Doncs senzillament perquè sap escoltar. Davant seu, la gent se sent compresa, troba solució als problemes, s’empesquen bones idees... I per això sempre està envoltada de bons amics. Fins que un mal dia apareixen a la ciutat uns éssers misteriosos amb molt mala idea: convèncer la gent perquè estalviï temps. Són els homes grisos, que xuclen el temps dels homes com veritables sangoneres. Per sort, Momo no cau a la trampa. Però arribarà a descobrir què fan els homes grisos amb el temps de les persones? Podrà, ella sola, salvar els seus amics i la humanitat sencera? Llegiu Momo!

“El vell Beppo pedalejava nit a través damunt la seva bicicleta grinyolaire. Corria tant com podia. Sentia a l’orella les paraules del jutge gris que no deixaven de repetir-li:

‘...ja ens n’encarregarem nosaltres, d’aquesta nena tan notable... L’acusat pot tenir la certesa que aquesta criatura no ens perjudicarà una segona vegada... Hi farem servir tots els mitjans que calgui...’

No hi havia dubte que Momo corria un gran perill! Havia d’anar-la a trobar immediatament, prevenir-la contra aquells homes grisos, protegir-la..., encara que no sabia com. Però ja se li acudiria. Beppo pedalejava amb més força. Els seus flocs de cabells blancs voletejaven al vent. Encara li quedava un bon tros fins l’amfiteatre.”

Momo, pàg. 121

Fa bona pinta, oi?

Autor: Michael Ende
Títol: Momo (o l’estranya història dels lladres del temps i de la nena que va tornar als homes el temps robat).
Il·lustrador: Michael Ende
Traductora: Francesca Martínez
Editorial: Alfaguara-Grup Promotor. Barcelona, 1996
ISBN: 84-204-5008-1
84-85820.75-4-109-3