En Guillem té una àvia que mai no para a casa: sempre viatja amunt i avall per qüestions de feina. És més belluguet que el cul d’en Jaumet! En Guillem la veu poc i la troba molt a faltar. Cada un dels seus amics té uns avis molt diferents. La Fina, que n’està una mica tipa de la seva àvia, té una gran pensada: fer intercanvi d’avis. Però és tan difícil posar-se d’acord! Entre tots hi aniran rumiant, però mentre s’empesquen com fer-ho, l’àvia d’en Guillem haurà de canviar de vida i passar més temps a casa...

“Aquell migdia, quan en Guillem va arribar de l’escola, va tenir una gran sorpresa.
-Però àvia, què hi fas, aquí?
-Seu que t’ho explico.
Sense l’aire d’anar-se’n ara mateix que el nét li coneixia de sempre, l’àvia Marcel·lina semblava una altra persona. Anava amb pantalons curts, el cabell agafat amb una pinça enorme i mirava dibuixos animats.
Més que una àvia semblava una sorpresa i en Guillem estava encantat de mirar-la.
-Vols que et digui una cosa? Avui sembles un dibuix animat desanimat."

L'ombra del nas, pàg. 53

Fa bona pinta, oi?

Autora: Maria Dolors Alibés
Títol: L’ombra del nas
Il·lustrador: Òscar Climent
Editorial: Casals, col·l. Casals jove, 39. Barcelona, 1998
ISBN: 84-218-2017-6