Què feu aquí davant l’ordinador? Correu ara mateix a llegir-vos La colla dels deu! Feu-me cas! No perdeu ni un minut més: aquest llibre us entusiasmarà.

Em ve salivera només de recordar-lo. Quina trama més emocionant! Quanta intriga! Afirmo ara i aquí, sense cap mena de dubte, que La colla dels deu d’en Joaquim Carbó és un dels millors llibres que m’he llegit mai. Paraula de ratpenat lector.

I mira que al principi vaig pensar: “ja em diràs què els pot passar a una colla de ganàpies d’institut que em pugui sorprendre…” Doncs, de tot, tu! Jo he arribat a tenir cangueli de debò. Els deu amics s’emboliquen en una aventura tan perillosa que de poc no se’n surten! Els he agafat molt d’afecte, a tots deu: en Pàmpols, l’Eriçó, en Miquei, els Cuquis… Fins i tot al tibat d’en Llovet. Us ha passat mai que un company de classe que al principi us feia ràbia després s’ha convertit en un bon amic?

Ah, i descobrireu un esport fantàstic: el bàsquet amb patins. Vibrareu com si estiguéssiu jugant vosaltres mateixos. Jo ja fa dies que m’entreno, però com que els ratpenats som curts de vista, sempre passo la pilota a l’àrbitre i l’única cistella que he fet ha estat en camp propi… Tot un èxit. Més val que me’n vagi a llegir una estona, oi ?