Si fóssiu uns dimonis banyuts i amb una cua llarga i negra, on aniríeu a buscar feina? Heu pensat mai de què pot treballar un dimoni? No?

Bé, jo tampoc no m’havia plantejat mai aquestes bajanades fins que un dia, a l’oficina de l’atur, vaig conèixer un dimoni que estava desesperat. Només li sortien feines a l’infern! Com plorava, el pobre!

Jo, com que no crec en dimonis ni éssers per l’estil, li vaig dir: “Noi, ves que et moqui la iaia”, així, amb fredor, per treure-me’l de sobre. Però un noiet que hi havia al meu costat el va consolar: “Llegeixi’s aquest llibre. Li donarà bones idees i, a més, s’ho passarà de meravella.” I li va regalar El dimoni sense feina de Salvador Comelles.

Doncs aquell dimoni s’ha fet famós, tu! Ara és actor i cada dos per tres surt a la tele.
És clar, jo vaig córrer a llegir-me el llibre i... nois! Quina meravella! El protagonista no para: de titella de guinyol a dimoni de correfoc, passant per un pessebre...! Divertidíssim!

Ara, jo, de feina, encara no n’he trobat. M’he disfressat de dimoni però em surten els cabells d’escarola entre les banyes i a l’oficina de l’atur ja em veuen a venir... Ai, si hi hagués una feina que fos cobrar per quedar-se a casa llegint... Jo la faria de perles!