Aldín, el jove capitost d’un poblat iber, és fet presoner i enviat a Roma com a esclau. Després de travessar la Mediterrània en una nau, arribarà a la capital de l’Imperi, on viurà un munt d’aventures i peripècies. El decurió que l’ha capturat ha decidit fer-li la guitza de totes totes i no se li acudeix càstig pitjor que destinar-lo a servir la seva filla Fúlvia, una petita tirana, maliciosa i dolenta com la tinya. Renoi tu, quina mala sort! L’estomacaries, aquesta Fúlvia! Fa una ràbia! Però Aldín mai no es resignarà a la vida d’esclau i lluitarà amb astúcia i enginy per recuperar la llibertat.

“–Sortiu tots! –ordenà el centurió.

Era un home de mitja edat, robust, amb una curta barba. Reia sovint, entre frase i frase:

–Sortiu totes, rates ibèriques!

Uns vells, unes dones, tragueren el cap per les portes baixes de les casetes.

–M’han dit que encara voleu fer la guerra a Roma? Qui és el vostre capitost?

Aldín i altres dos xicots eren al punt més alt del poble, mirant l’escena.

–Sents bé el que diuen? –demanà un dels xicots.

Aldín féu que sí amb el cap.

–Com sempre; ens insulten.

En veure que ningú no responia el centurió féu donar tres passes al cavall, un tomb, després un curt galop i, sense baixar de la muntura, prengué pels cabells una dona i la féu seguir cap als soldats.

–He demanat qui us mana! No teniu llengua? ¿O és que ara sí que teniu por de Roma?”

Un cavall contra Roma, pàg. 21.

Fa bona pinta, oi?

Autor: Josep Vallverdú
Títol: Un cavall contra Roma
Il·lustrador: Lluís Trepat
Editorial: La Galera, Col·lecció: Grumets, 3
Barcelona, 2003
ISBN: 84-246-8103-7