El personatge que més m’ha impactat és l’Àngela. M’ha agradat tant que me la cruspiria amb patates al forn!

Potser us pensareu que l’he triada perquè és molt valenta, perquè es queda sola en una illa i no es desespera, perquè és una heroïna... Doncs no. No és ni valenta ni una heroïna. M’explico: l’Àngela és agosarada de vegades i covarda d’altres, llançada uns cops i assenyada uns altres, pot estar trista i alhora no perdre l’esperança, és decidida i també està plena de dubtes... Com es menja, tot això? Doncs és ben senzill: l’Àngela és com tu o com jo, o com aquell que passa per allà: és de moltes maneres. I, com tots, de vegades és contradictòria i d’altres té un caràcter molt ferm. I és per això que es fa estimar tant. I jo, és clar, quan estimo de seguida m’agafa aquell rau-rau a l’estómac...

Però si us he de ser sincera, el que més m’ha meravellat de l’Àngela és que aguanta la gana com una campiona! Jo, em quedo en aquella illa sense res per rosegar i em menjaria les pedres! Primer, però, me’n vaig a veure l’autora que m’ha ficat en aquest embolic i la rosteixo com un pollastre. Apa!