Ostres, tu! Quina colla, la del
senyor F.! Cada un en una punta del món i, en canvi,
s’estimen i es valoren com els amics més íntims.
Ja ho diuen, ja: qui té un amic té un tresor!
I és ben clar que el senyor F. és
riquíssim: tot i que els seus amics es poden comptar amb
els dits d’una mà, i encara en sobren, són dels
de veritat, dels que ho continuen sent per molts anys que passin
i per molts quilòmetres que els separin. Quina sort, eh?
En Ben és el millor amic del senyor F. Es
van conèixer a França quan només tenien setze
o disset anys, i es van convertir en amics inseparables. En Ben
és entusiasta, emprenedor i optimista fins i tot ens els
mals moments. És un inventor capaç de crear qualsevol
mena d’artilugi per a les coses més inversemblants.
En Nikos i la Dora són
parella. S’escridassen com gat i gos però s’estimen
amb bogeria. Ell és cuiner i escriptor i ella una molt bona
actriu. En Nikos va conèixer en Ben i el senyor F. quan aquests
sobrevivien tocant l’harmònica pels carrers de Londres...
I com que en Nikos treballava en un restaurant, els va donar menjar
en més d’una ocasió.
El senyor F., en Ben, en Nikos i la Dora han passat tantes trifulgues
junts que estan d’allò més units. Es coneixen
a fons, s’ajuden, s’estimen, s’expliquen els problemes,
es diverteixen i també es barallen, és clar! Qui no
s’ha barallat mai amb un bon amic?