Mm, quin llibre! Gairebé és
millor que un estofat amb bolets!
Us el recomano de tot cor. Jo ja me l’he
cruspit i he fet un rotet de bon profit que la casa encara tremola.
I això que el final... bé, no us l’explico,
però ja us avanço que fa patir de veres.
La història se situa en un poblet de Mallorca durant la guerra
civil espanyola, i el protagonista és en Miquelet, un marrec
que no acaba d’entendre què passa al seu voltant. Al
poble s’ha instal·lat un camp de presoners que hauran
de refer l’antic camí del far, i en Miquelet es jugarà
la pell per portar menjar a un dels presoners... Ai, quin patir!
Jo he après
tantes coses i m’ho he passat tan bé, que em sento
nova. El murri d’en Miquel Rayó, l’autor,
en sap un munt, d’escriure!, i a la segona línia ja
t’ha transportat en el temps i sembla que tot plegat t’estigui
passant a tu. És, més o menys, com quan sents una
oloreta de sofregit i et fa l’efecte que ja se’t comença
a fer la boca aigua...
Però he de dir que m’he quedat una mica pansida. Maleïdes
guerres! I pensar que els nostres avis van patir tant! Quan m’imagino
la fam que van arribar a passar...! Oh, oh, oh! Perdo la gana i
tot!
