“Quan es despertava, la Nana era terriblement dura i perillosa.

I en aquest moment era quan s’encarregava de l’educació de les dues criatures.

D’un bagul enorme de la seva propietat treia munts de llibres, àbacs i pissarres per a escriure. Llavors començava les seves classes.

Examinava en Klas i la Klara sobre el contingut dels llibres.

Saltava d’un tema a l’altre, d’un llibre a l’altre, i cada vegada que tancava un llibre ho feia d’una forma tan violenta que feia saltar els nens. Això ho anava repetint unes quantes vegades.

I allí es quedaven com dos perfectes enzes, sense aprendre ni entendre res.

Quan va adonar-se que eren tan talossos, va decidir que planejaria la seva educació. Corria com una dona boja per la cambra agitant els braços de tal manera que les ulleres minúscules li relliscaven fins a la punta del seu nas enorme i li anaven d’un costat a l’altre saltant amb violència. De la boca li sortien crits amenaçadors, d’intimidació i de reny. I llavors tot d’una es parava al mig de la cambra per cridar:

- REPETIU EL QUE HE DIT!"

Els fills del bufador de vidre, pàg. 87
Fa bona pinta, oi?