La veritat
és que tots els personatges d’aquest llibre tenen una
màgia especial. Però n’hi ha un que l’he
trobat extraordinari: el corb Set-Ciències.
Es tracta d’un ocell molt singular. Si les meves gallines
s’hi assemblessin una miqueta, tindria un galliner com Déu
mana i no una colla de fleumes esvalotades!
Resulta que en Set-Ciències és molt savi perquè
veu coses diferents amb cada ull. Un és l’ull de dia,
el que veu el sol, els colors calents, l’alegria i la bondat.
És l’ull que mira cap al futur i veu el que passarà
més endavant. L’altre ull és el de la nit, el
que ho veu tot amb la llum de la lluna. Veu els colors foscos i
freds, la tristesa, els pensaments amargs, les coses dolentes i
lletges. I amb aquest ull pot mirar el passat.
I sabeu què li passa, a en Set-Ciències? Doncs que
té la desgràcia de perdre un ull! Per sort, es queda
sense l’ull de nit, perquè si perdés l’ull
de dia, ho veuria tot ben negre, oi? Però és clar,
d’aquesta manera veu la vida com si fos de color de rosa i
només s’adona de les coses bones i agradables. Vaja,
que es torna una miqueta frívol i superficial, exactament
com les lloques de les meves gallines!
“Val la pena i és magnífic
poder veure la vida solament amb l’ull de dia, però
aquells qui coneixen tota la veritat són també els
qui poden veure amb l’ull de nit.”
