En Cili: és un noiet d’onze anys, obert i més trempat que un gínjol. Té la mà trencada a resoldre els problemes més difícils. Ell rumia que rumiaràs i, al cap de poc, pam!, ja té una solució. El que passa és que les seves solucions, de vegades, són més complicades que el problema en si...

En Pau: és el gran amic d’en Cili, però són ben diferents. És un xicot que s’enfada sovint i el que més li agrada d’aquest món és jugar a futbol. I després, veure jugar a futbol!

En Toni: és el germà petit de l’estrella futbolística de Collpelat. Però a ell, el futbol, no li agrada gens ni mica. Prefereix una bona partida d’escacs. En Toni és d’aquells nois que faci el que faci, sempre va ben clenxinat i net com una patena. Ningú no sap com s’ho fa!

La Ramoneta: és la cosina d’en Toni. És una noia quietona, dolça i poc parladora. I sempre ho troba tot bé. Va ser la primera noia de la colla, perquè en Cili, en Pau i en Toni no en volien pas, de nenes! Les trobaven una mica fleumes...

La Rocío: més que una noia, és un terratrèmol! La Rocío no calla mai i és més tossuda que una mula. I li agrada molt jugar a futbol amb els xicots.

En Dídac: sap fer de tot: caçar ocells, pescar, enfilar-se als arbres, llançar pedres amb fona, fer cabanes amb branques... I hi ha dues coses que l’apassionen: una, és veure pel·lícules de l’Oest i l’altra, ai!, contemplar la Ramoneta, que li té el cor robat.

La Teresa: és una noia decidida que s’apunta a tot: canta al cor de l’escola, és de la colla de bastoners del poble, fa Els Pastorets, juga a futbol i fins i tot fa dansa!

En Càndid: és el nou de la colla. Té unes habilitats increïbles i una mena de sisè sentit molt misteriós...

I després hi ha els passavolants, els que també són de la colla però només s’hi afegeixen de tant en tant: la Sussi, que sempre està molt ocupada estudiant violí; en Pep Tronat, un noi independent que tot ho troba “tronat” i en Casi, un home de trenta anys més bo que el pa, que en altre temps hauria estat el “beneit del poble” i que ara és en Casi i prou.

Ah, i em deixava el Cuca! On aniria una colla com aquesta sense un gos?

Què, voleu córrer amb ells per Collpelat? Quina sort que hi hagi llibres com aquests per atipar-se de bons moments!