L’Hermínia i el Valent, el seu gos d’atura, fa dies que pasturen el ramat d’ovelles muntanya amunt. I justament aquell matí han començat a sentir trets: són les escopetades dels homes del poble que volen caçar l’ós que ronda pels boscos del Berguedà...

Autors: Hermínia Mas i Josep-Francesc Delgado Títol: Ulldevellut Il·lustradora: Susanna Campillo Editorial: La Galera, Barcelona, 2000 Col·lecció: Grumets, 110 ISBN: 84-246-9510-0

Vols imprimir-ne un tros?

“Llavors, aquella mateixa nit, mentre dormia a la cabana de pastor, els bels de les ovelles em van despertar: es movien neguitosament a dins del tancat. En Valent esgratinyava la porta de la cabana perquè jo l’obrís. Estava molt neguitós.

De seguida vaig notar que algun perill ens amenaçava, però no podia veure ben bé què era. Et juro que jo no vaig sentir res més que el bel desesperat de les ovelles –que era com un crit– i les potes que maldaven per sortir del tancat i feien trequetrec-trequetrec sobre la tanca.

I és clar, vaig obrir la porta i en Valent va sortir bordant com un desesperat cap a la fosca.

Era nit closa, no hi havia lluna i no es veia un bou a tres passes. Vaig acostar-me al tancat, no sense endur-me de dins de la cabana una navalla aragonesa molt grossa que el pare m’havia donat per fer de pastora.

I aleshores vaig sentir el xiscle d’en Valent, que jo no sabia ben bé per on corria.

Però aquell xiscle m’indicava que algú li havia fet mal.”

Ulldevellut, pàg. 39.

Fa bona pinta, oi?